Òscar Dalmau

El podeu sentir de dilluns a divendres al programa ‘La competència' de RAC1, fa ruboritzar els qui fan faltes a ‘El gran dictat' de Televisió de Catalunya i encara li queda temps per punxar discos.

Alguns t'han definit com arqueòleg de la música pop dels anys seixanta. Fas de DJ de música ie-ie. Punxes amb discos de baquelita, vinil o t'has passat a l'mp3?
Tinc debilitat pel so del vinil. A casa, a banda de tocadiscos, també hi tinc un gramòfon i una cinquantena de discos de pissarra. Història pura del so enregistrat! Però no faig fàstics a reedicions de discos remasteritzats en CD. i, de tant en tant, quan punxo, ho faig amb un simple Ipad a base d'mp3. No sóc un integrista del vinil.

Em consta que tens un radiofonògraf Brionvega RR126, te l'endús de gira?
Mai. És la joia de la corona al menjador de casa i a banda d'escoltar com sona, també em passo hores mirant-me'l. Els germans Castiglioni, quan el van dissenyar, també van basar-se en l'arquitectura per dibuixar l'objecte.

Només per la teva manera de vestir ja es pot deduir que t'emmiralles amb els anys seixanta. Què t'interessa d'aquest període? La música, la cultura, la política…?
Dels anys 60 m'interessa molt l'estètica: des del vestuari, passant pel disseny gràfic, a banda de la música pop orquestrada.

Què tenia la ràdio dels anys seixanta que no té ara? T'has inspirat en algun humorista de l'època per preparar els guions de ‘La competència'?
Conscientment no, però el Sisa, cantautor galàctic, em va confessar que li recordàvem un gran humorista i home de mil veus: Pepe Iglesias El Zorro. Me'l vaig escoltar i vaig adonar-me que li devem molt sense saber-ho. Ell també apostava per muntar un univers de personatges anònims a través de la ràdio. A més, podríem considerar que La Competència també té pinzellades d'humor absurd dels Tip y Top, també presents a la ràdio dels 50 i 60.

Tu et quedes amb els anys seixanta. Però si fossis l''Avi-sense-nom' —personatge de ‘La competència' que ha viscut totes les èpoques— a quin període de la història haguessis aturar el rellotge del temps?
L'aturaria ben d'hora. Uns segons després del big bang. M'agraden molt les explosions.

L'any 1938, Orson Welles va dramatitzar per a Ràdio una invasió d'extraterrestres, amb l'afegit que molts oients van pensar que es tractava d'un fet real i van començar a fer maletes. Tu que ets home de Ràdio, mai t'has aprofitat de l'ambigüitat entre ficció i realitat?
Sempre hi jugo. De fet, hi ha alguns oients que dubten i pregunten si hi ha personatges del programa que són reals.

Parlant d'extraterrestres, ets més de novel·la històrica o de ciència ficció?
De ciència ficció.

Al programa'El gran dictat' que s'emet per Televisió de Catalunya poses a ratlla els parlants del català. Què creus que en diria Pompeu Fabra si ara aixequés el cap?
Suposo que li agradaria.Trucaria al programa per venir, i després de guanyar alguns concursos, marxaria sense endur-se el pot.