Pepa Plana, pallassa

La seva història familiar arrossega els estralls de la guerra...
Els meus avis eren anarquistes i en acabar la guerra es van exiliar a França amb l'agreujant que el meu pare, que llavors tenia poc més de sis mesos, es va quedar a Valls.

I a l'exili van tenir un segon fill.
Sí, un nen que va morir al camp de refugiats d'Argelers. Els meus avis mai no van voler parlar-ne gaire i no va ser fins fa uns anys que gràcies a la revista Sàpiens vaig saber que aquell fill havia nascut a la Maternitat d'Elna. El seu nom apareixia en una de les llistes del reportatge dedicat a la Maternitat, amb el cognom mal escrit, però jo ja vaig lligar caps.

I quin record familiar li queda d'aquell exili?
Quan era petita, cada estiu anàvem a visitar els avis, que vivien a l'Avelanet, al departament de l'Arieja. Més tard es van instal·lar a Canet de Rosselló. Però en aquell moment no era conscient del que tot allò significava.

Ara tots aquells records els ha portat dalt de l'escenari.
Fa uns mesos vam estrenar Èxode, que interpreto al costat dels pallassos Jordi Montanyés i Jan Valentí. És una obra que fa pensar, que ridiculitza costums i tradicions per explicar els sentiments de tots aquells que van veure's obligats a marxar. Expliquem en clau d'humor el camí que va de les trinxeres espanyoles als camps de refugiats francesos.

I com es combina l'humor i la tragèdia?
L'humor és innocent, però a la vegada incisiu. És una mena de desembossador social, que fa riure i fa pensar. Ridiculitzar els drames permet digerir i entendre les tragèdies, t'ajuda a ser optimista i, sobretot, a buscar solucions. Despullem els sentiments a través de l'estètica tragicòmica, anàrquica i naïf, però alhora profunda, dels pallassos.

Al gener començarà a treballar en el nou espectacle del Cirque du Solei. Això significarà un canvi rotund de registre.
Tots els meus espectacles han estat concebuts per ser interpretats en un teatre, més a la italiana, i no en una pista de circ. Per això, participar en el proper muntatge del Cirque du Solei significarà un repte professional engrescador. Quan m'ho van proposar no m'ho he pensat dues vegades. A principis d'any començarem a treballar-hi i suposo que en quatre o cinc mesos ho tindrem tot enllestit per començar una gira que recorrerà Canadà, Estats Units i Àsia. M'hi estaré dos anys.