Pere el Gran hauria patit tuberculosi

Segons l'anàlisi del panteó reial de Santes Creus, el rei Pere era un home de tipologia alta —mesurava al voltant 180 cm, una alçada destacable en aquella època— i de cara allargada. Era, per tant, una persona corpulent, si bé no s'han detectat signes d'activitat muscular forta a les extremitats. En el seu cabell s'ha trobat ‘Apigenina genistina', un producte procedent de la ginesta i utilitzat històricament per tenyir els cabells de ros.

En l'anàlisi de l'esquelet s'ha trobat una cavitat òssia provocada per un probable tumor cerebral benigne a les meninges, de creixement lent. També s'han identificat calcificacions en els pulmons que són indicatives d'una malaltia inflamatòria o infecciosa pulmonar que podria tractar-se de tuberculosi. Aquesta podria haver estat la causa de la seva mort, tot i que no es pot assegurar amb certesa.

L'estudi també ha revelat una incògnita que havia creat controvèrsia entre els historiadors: en el primer enterrament, el rei va ser vestit amb una sarja de llana de bona qualitat, procedent de races autòctones ibèriques i sense encreuaments. Per tant, no es tractaria d'un hàbit de monjo, tal com es descriu en la crònica de Desclot.

Blanca d'Anjou i el maquillatge
De l'anàlisi de les restes de l'esposa de Jaume II es dedueix que era una dona jove —d'entre 25 i 30 anys— de talla petita. No es detecten malalties greus en el seu cos, només una petita deformitat en el peu dret com a conseqüència d'anar amb calçat estret i punxegut. Per l'estat del cos, tot apunta que la causa de la mort estaria relacionada amb alguna complicació en un embaràs o un part. De fet, dins la tomba es va recuperar un fragment d'una joia de corall, que protegia les dones que donaven a llum. La disposició del cos i la presència d'àcid carmínic a la galta —cosa que indicaria l'aplicació de maquillatge— fa pensar que la reina va ser exposada.

Els ossos no són de Roger de Llúria
L'any 2010, quan es complien 850 anys de la fundació del monestir de Santes Creus, va començar la restauració del panteó reial de Santes Creus i la investigació científica de les tombes que en formen part: les dels reis Pere II el Gran, Jaume II el Just i Blanca d'Anjou, així com la suposada tomba de l'almirall Roger de Llúria.

El Museu d'Història de Catalunya va coordinar equips multidisciplinaris per estudiar la construcció de les tombes, els rituals funeraris dels cossos, la vida, les malalties i la mort i l'aixovar funerari. Un any després, s'han fet públics els resultats. Les restes de Pere II —que es van trobar intactes— i les de Blanca d'Anjou —que estan en excel·lent estat de conservació— són les que han centrat l'estudi. I és que s'ha descartat que les restes trobades dins la tomba de Roger de Llúria fossin de l'almirall.