Deu anys d'investigació amb un equip multidisciplinari i l'ajut de les noves tecnologies han permès a l'arquitecte català Miquel Pérez-Sánchez reconstruir informàticament la forma original de la Gran Piràmide del faraó Kheops a Gizeh, a Egipte. L'estudi, detallat a la seva tesi doctoral, ‘La Gran Piràmide, clau secreta del passat', confirma que la monumental construcció és una mena d'enciclopèdia pètria a la qual els egipcis van abocar no només el seu coneixement de les mides de la Terra, sinó també altres coneixements molt avançats de matemàtiques, geometria i astronomia, entre altres disciplines. Una saviesa que, a parer de l'arquitecte, "sembla heretada d'una civilització científica anterior, una civilització antediluviana que seria la mare de l'antic Egipte".
Així, Pérez-Sánchez remarca "l'ús del teorema de Pitàgores dos mil·lennis abans del savi de Samos, una precisió en la definició del número Π amb sis decimals que s'avançà en tres mil·lennis, així com el coneixement del nombre e i de les mesures de la Terra, del Sol i de Sírius que s'anticiparen en més de quatre mil·lennis".
La més antiga de les set meravelles de l'antiguitat i l'única que es conserva va ser construïda durant el regnat del faraó Kheops, és a dir, entre el 2550 i el 2527 aC. Originalment mesurava 147,134 m d'altura, tot i que avui compta amb uns nou metres menys després que hagi perdut el recobriment original de blocs de pedra calcària blanca. Pérez-Sánchez ha aconseguit tornar-li el seu aspecte primigeni mitjançant la informàtica. Però el veritablement interessant del seu treball no és això, sinó les conclusions que l'anàlisi de les mesures i proporcions genera, molt útils per entendre el significat històric del monument.
Els detalls del treball del doctor Pérez-Sánchez seran exposats per ell mateix el proper dilluns 21 de maig al Saló d'Actes del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, en un acte obert al públic que presentarà Josep Muntañola Thornberg, arquitecte i exdirector de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB); Gabriel Ferraté Pascual, enginyer i exrector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); Carlos Ferrater Lambarri, arquitecte i catedràtic de la UPC, i Ferran Segarra Trias, arquitecte y director de la ETSAB.
Així mateix, el dimecres 23 de maig el doctor Pérez-Sánchez presentarà de nou les seves conclusions a les Jornades Científiques d'Arquitectura, Educació i Societat que celebra a Barcelona la International Association Architectural Research (IAAR). Els interessats en el tema podran també apropar-se al cicle de quatre conferències que, amb el títol ‘Matemàtiques i geometria, astronomia i geodèsia a l'antic Egipte: el conjunt monumental de Gizeh', tindrà lloc els dies 22 i 31 de maig i el 6 i 14 de juny a la delegació barcelonina del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Així, Pérez-Sánchez remarca "l'ús del teorema de Pitàgores dos mil·lennis abans del savi de Samos, una precisió en la definició del número Π amb sis decimals que s'avançà en tres mil·lennis, així com el coneixement del nombre e i de les mesures de la Terra, del Sol i de Sírius que s'anticiparen en més de quatre mil·lennis".
La més antiga de les set meravelles de l'antiguitat i l'única que es conserva va ser construïda durant el regnat del faraó Kheops, és a dir, entre el 2550 i el 2527 aC. Originalment mesurava 147,134 m d'altura, tot i que avui compta amb uns nou metres menys després que hagi perdut el recobriment original de blocs de pedra calcària blanca. Pérez-Sánchez ha aconseguit tornar-li el seu aspecte primigeni mitjançant la informàtica. Però el veritablement interessant del seu treball no és això, sinó les conclusions que l'anàlisi de les mesures i proporcions genera, molt útils per entendre el significat històric del monument.
Els detalls del treball del doctor Pérez-Sánchez seran exposats per ell mateix el proper dilluns 21 de maig al Saló d'Actes del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, en un acte obert al públic que presentarà Josep Muntañola Thornberg, arquitecte i exdirector de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB); Gabriel Ferraté Pascual, enginyer i exrector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); Carlos Ferrater Lambarri, arquitecte i catedràtic de la UPC, i Ferran Segarra Trias, arquitecte y director de la ETSAB.
Així mateix, el dimecres 23 de maig el doctor Pérez-Sánchez presentarà de nou les seves conclusions a les Jornades Científiques d'Arquitectura, Educació i Societat que celebra a Barcelona la International Association Architectural Research (IAAR). Els interessats en el tema podran també apropar-se al cicle de quatre conferències que, amb el títol ‘Matemàtiques i geometria, astronomia i geodèsia a l'antic Egipte: el conjunt monumental de Gizeh', tindrà lloc els dies 22 i 31 de maig i el 6 i 14 de juny a la delegació barcelonina del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).