Segurament, els fundadors del monestir de Santa Maria de Poblet no entendrien tota aquesta preocupació que envaeix la gent del segle XXI respecte a la necessitat de protegir el medi ambient i l'entorn natural. Per a ells, la natura era allò que tenien a tocar i allò que els donava menjar. Per tant, res més natural que respectar-la. I aquesta sembla ser ara també la preocupació dels monjos actuals, que no ho han dubtat i han apostat amb força per les energies renovables.
Així, les venerables pedres gòtiques que emmarquen la comunitat cistercenca i el panteó de la casa reial d'Aragó conviuen ara amb una planta fotovoltaica que ocupa el sostre del Palau de l'Abat. Visibles des de l'exterior, produeixen 25.000 kW h l'any, cosa que ha possibilitat eliminar sis de les vuit calderes de fuel que fins fa poc donaven llum i calor al cenobi —però que contaminaven i produïen males olors.
Però la planta fotovoltaica no és l'única novetat: els monjos han incorporat també aparells que redueixen el consum d'aigua —amb un estalvi important, ja que el monestir consumeix d'aquesta manera un 80% menys d'aigua— i captadors solars per escalfar-la. A més, fan servir detergent ecològic i produeixen compostatge de la matèria orgànica. Per descomptat tots els residus es reciclen, i pel que fa als conreus (una de les activitats principals dels monjos) l'aposta per l'agricultura ecològica no és menys ferma. D'aquesta forma, Poblet actualitza el seu lema "ora et labora" fins a convertir-lo en un exemple d'integració de l'ecologia no només en la vida quotidiana, sinó també en un espai de gran rellevància històrica, artística i simbòlica.
Així, les venerables pedres gòtiques que emmarquen la comunitat cistercenca i el panteó de la casa reial d'Aragó conviuen ara amb una planta fotovoltaica que ocupa el sostre del Palau de l'Abat. Visibles des de l'exterior, produeixen 25.000 kW h l'any, cosa que ha possibilitat eliminar sis de les vuit calderes de fuel que fins fa poc donaven llum i calor al cenobi —però que contaminaven i produïen males olors.
Però la planta fotovoltaica no és l'única novetat: els monjos han incorporat també aparells que redueixen el consum d'aigua —amb un estalvi important, ja que el monestir consumeix d'aquesta manera un 80% menys d'aigua— i captadors solars per escalfar-la. A més, fan servir detergent ecològic i produeixen compostatge de la matèria orgànica. Per descomptat tots els residus es reciclen, i pel que fa als conreus (una de les activitats principals dels monjos) l'aposta per l'agricultura ecològica no és menys ferma. D'aquesta forma, Poblet actualitza el seu lema "ora et labora" fins a convertir-lo en un exemple d'integració de l'ecologia no només en la vida quotidiana, sinó també en un espai de gran rellevància històrica, artística i simbòlica.