És fàcil que els relats sobre la vida del profeta Mahoma estiguin envoltats de polèmica, i més encara quan es tracta d'una pel·lícula de cinema que inclou la representació gràfica de la figura del profeta. Ho sap prou bé el director iranià Majid Majidi, que acaba d'estrenar el film 'Mahoma: el missatger de Déu', una de les produccions més polèmiques fetes mai en el món islàmic. I és que una setmana després de l'estrena en el seu país natal —en 142 cinemes— el debat que ha suscitat continua desencadenant rius de tinta.
De fet, l'estrena ja va arribar després de diversos mesos de retards i dubtes sobre la legitimitat religiosa de representar imatges del profeta, una prohibició estricta per al corrent ortodox musulmà sunnita però que és vista de manera més laxa per la branca xiïta de l'islam, majoritària a l'Iran. Poca cosa, però, si es tenen en compte els entrebancs que arrossega la producció: des que es va concebre la pel·lícula fins a la seva edició final han passat set anys de treball i un llarg debat teològic sobre el respecte a la figura del profeta de l'islam.
Tot en la producció ha estat pensat per constituir una fita visual en la història de la cinematografia del món islàmic, i narra al llarg de 171 minuts la vida del profeta des del seu naixement fins a la seva entrada en l'adolescència a la turbulenta ciutat de la Meca de finals del segle VI. Amb tot, el fet que la figura de Mahoma aparegui al film —encara que de manera difusa i sense que se li vegi mai la cara— ha propiciat que institucions religioses, com la prestigiosa universitat islàmica d'Al-Azhar, al Caire, en demanés la cancel·lació. Una exigència que, òbviament, els responsables de la pel·lícula no han acceptat.
Tot i preveure que el film seria controvertit, la intencionalitat del director era una altra. "La lectura negativa de l'islam en el món occidental ofereix una imatge violenta que no té cap relació amb la veritable naturalesa del profeta. Volia posar fi a la imatge violenta de l'islam", ha explicat Majid Majidi. Però més enllà de la insistència de Majidi per assenyalar que l'important de la pel·lícula és "la visió que es dóna del profeta com un missatger de pau i misericòrdia", el resultat ha estat un drama religiós, amb escenaris espectaculars que inclouen batalles amb elefants, tempestes i una minuciosa reproducció de la vida en l'Aràbia de l'època pagana.
Per rodar la pel·lícula es van construir al mig del desert —a uns 70 quilòmetres al sud de Teheran— rèpliques de les ciutats sagrades de la Meca i Medina, un decorat que va trigar dos anys a concloure i que inclou centenars de cases, estables, muralles, banys i pous. Així, amb un cost de 34 milions d'euros, en part finançats amb diners estatals, aquest llargmetratge serà el més car de la història del cinema iranià. Segons el director —autor de pel·lícules com 'Pluja' (2001) i 'Els nens del paradís' (1997) i habitual dels grans festivals internacionals de cinema—, aquest film és només la primera part d'una trilogia. El film es va poder veure per primera vegada fora de l'Iran la setmana passada en el Festival de Cine de Mont-real (Canadà).
De fet, l'estrena ja va arribar després de diversos mesos de retards i dubtes sobre la legitimitat religiosa de representar imatges del profeta, una prohibició estricta per al corrent ortodox musulmà sunnita però que és vista de manera més laxa per la branca xiïta de l'islam, majoritària a l'Iran. Poca cosa, però, si es tenen en compte els entrebancs que arrossega la producció: des que es va concebre la pel·lícula fins a la seva edició final han passat set anys de treball i un llarg debat teològic sobre el respecte a la figura del profeta de l'islam.
Tot en la producció ha estat pensat per constituir una fita visual en la història de la cinematografia del món islàmic, i narra al llarg de 171 minuts la vida del profeta des del seu naixement fins a la seva entrada en l'adolescència a la turbulenta ciutat de la Meca de finals del segle VI. Amb tot, el fet que la figura de Mahoma aparegui al film —encara que de manera difusa i sense que se li vegi mai la cara— ha propiciat que institucions religioses, com la prestigiosa universitat islàmica d'Al-Azhar, al Caire, en demanés la cancel·lació. Una exigència que, òbviament, els responsables de la pel·lícula no han acceptat.
Tot i preveure que el film seria controvertit, la intencionalitat del director era una altra. "La lectura negativa de l'islam en el món occidental ofereix una imatge violenta que no té cap relació amb la veritable naturalesa del profeta. Volia posar fi a la imatge violenta de l'islam", ha explicat Majid Majidi. Però més enllà de la insistència de Majidi per assenyalar que l'important de la pel·lícula és "la visió que es dóna del profeta com un missatger de pau i misericòrdia", el resultat ha estat un drama religiós, amb escenaris espectaculars que inclouen batalles amb elefants, tempestes i una minuciosa reproducció de la vida en l'Aràbia de l'època pagana.
Per rodar la pel·lícula es van construir al mig del desert —a uns 70 quilòmetres al sud de Teheran— rèpliques de les ciutats sagrades de la Meca i Medina, un decorat que va trigar dos anys a concloure i que inclou centenars de cases, estables, muralles, banys i pous. Així, amb un cost de 34 milions d'euros, en part finançats amb diners estatals, aquest llargmetratge serà el més car de la història del cinema iranià. Segons el director —autor de pel·lícules com 'Pluja' (2001) i 'Els nens del paradís' (1997) i habitual dels grans festivals internacionals de cinema—, aquest film és només la primera part d'una trilogia. El film es va poder veure per primera vegada fora de l'Iran la setmana passada en el Festival de Cine de Mont-real (Canadà).