El ministeri d'antiguitats d'Egipte ha desmentit el comunicat de la Universitat d'Oxford sobre el descobriment d'una piràmide escalonada a la província egípcia d'Edfú. L'estructura, de 4.600 anys d'antiguitat i anterior per poques dècades a la de Gizeh, ja va ser documentada per investigadors francesos el 1894 i el 1908. Segons el govern egipci, aquesta piràmide va caure en l'oblit fins que els experts d'Oxford la van redescobrir.
Els experts creuen que és una de les set construccions conegudes com "provincials" que es van alçar sota el regnat o bé del faraó Huni, entre el 2635 i el 2610 aC, o bé de Snefru, entre el 2610 i el 2590 aC. Les piràmides "provincials" estan escampades pels principals assentaments del centre i el sud del país. Es caracteritzen perquè no estaven destinades a enterraments funeraris, per la qual cosa no tenen càmeres internes, i la seva funció és encara un misteri. Alguns experts apunten que eren monuments públics construïts com a símbol per enaltir el poder dels faraons a les províncies del sud, i per demostrar el culte que li retien els seus pobles.
Pràcticament totes les construccions que formen aquest conjunt tenen les mateixes característiques, inclosa la recentment localitzada. La seva base mesura aproximadament 18 per 18 metres i està construïda amb blocs de gres i morter de fang. Encara que ara no supera els cinc metres d'alçada, els arqueòlegs creuen que va arribar a fer-ne 13, abans dels múltiples saquejos que ha patit al llarg dels segles.
Al peu de la piràmide s'han trobat restes humanes infantils i restes d'ofrenes de menjar, a més de diversos jeroglífics en una de les parets laterals. Atès que la funció del monument no era funerària, probablement els cossos van ser enterrats segles després de la construcció de la piràmide, i les inscripcions estan dedicades a aquests enterraments.
Els experts creuen que és una de les set construccions conegudes com "provincials" que es van alçar sota el regnat o bé del faraó Huni, entre el 2635 i el 2610 aC, o bé de Snefru, entre el 2610 i el 2590 aC. Les piràmides "provincials" estan escampades pels principals assentaments del centre i el sud del país. Es caracteritzen perquè no estaven destinades a enterraments funeraris, per la qual cosa no tenen càmeres internes, i la seva funció és encara un misteri. Alguns experts apunten que eren monuments públics construïts com a símbol per enaltir el poder dels faraons a les províncies del sud, i per demostrar el culte que li retien els seus pobles.
Pràcticament totes les construccions que formen aquest conjunt tenen les mateixes característiques, inclosa la recentment localitzada. La seva base mesura aproximadament 18 per 18 metres i està construïda amb blocs de gres i morter de fang. Encara que ara no supera els cinc metres d'alçada, els arqueòlegs creuen que va arribar a fer-ne 13, abans dels múltiples saquejos que ha patit al llarg dels segles.
Al peu de la piràmide s'han trobat restes humanes infantils i restes d'ofrenes de menjar, a més de diversos jeroglífics en una de les parets laterals. Atès que la funció del monument no era funerària, probablement els cossos van ser enterrats segles després de la construcció de la piràmide, i les inscripcions estan dedicades a aquests enterraments.