Són nombrosos els habitants de Praga que no senten el barroc com un estil propi. Per a ells és quelcom imposat de fora, concretament pel catolicisme contrareformista, que, sobretot a partir de 1620, amb la batalla de la Muntanya Blanca, va esclafar el moviment protestant bohemi i, de retruc, les llibertats del país. I tot això pot ser que sigui veritat, però també ho és que avui és impossible imaginar una Praga sense els seus perfils barrocs… com els de l'església de Sant Nicolau de Malá Strana, amb la seva desafiant cúpula visible des de qualsevol punt de la ciutat, o, per la seva magnitud, el Klementinum, a la ciutat vella.
L'estendard de la contrareforma
Amb prop de dues hectàrees de superfície, aquest conjunt d'edificis constitueix el monument arquitectònic més gran de Praga després del castell. Els seus artífexs van ser els jesuïtes, que van arribar a la capital del Moldava per consagrar-se a fer oblidar als seus habitants qualsevol temptació reformista en matèria religiosa. I bé que ho van aconseguir. La seva església de Sant Salvador, amb la façana mirant el pont medieval de Carles, aviat es va convertir en l'estendard de la contrareforma de Praga, i una cosa semblant es podria dir del seu gran col·legi, el Klementinum pròpiament dit, que avui és la seu de la Biblioteca Nacional Txeca. La gran sala de la biblioteca, la torre astronòmica o la capella dels miralls són alguns dels atractius d'aquest univers barroc i rococó.
Troballes inesperades
Per tornar a visitar tot aquest conjunt, però, caldrà esperar que acabin els treballs de l'ambiciosa campanya de reconstrucció que s'està duent a terme i que s'estendrà, segons totes les previsions, fins a l'any 2016. Una campanya que inclou excavacions arqueològiques que estan donant fruits inesperats, com la troballa de les canalitzacions més antigues de la ciutat, datades el 1660, o el descobriment d'un cementiri del segle XII que els historiadors relacionen amb l'església romànica de Panny Marie Na Louži (Santa Maria del Toll), avui desapareguda i que es trobava a la plaça veïna de Maria. Tot això permetrà conèixer millor la història d'una capital on no hi ha racó que no faci alguna referència al passat.
L'estendard de la contrareforma
Amb prop de dues hectàrees de superfície, aquest conjunt d'edificis constitueix el monument arquitectònic més gran de Praga després del castell. Els seus artífexs van ser els jesuïtes, que van arribar a la capital del Moldava per consagrar-se a fer oblidar als seus habitants qualsevol temptació reformista en matèria religiosa. I bé que ho van aconseguir. La seva església de Sant Salvador, amb la façana mirant el pont medieval de Carles, aviat es va convertir en l'estendard de la contrareforma de Praga, i una cosa semblant es podria dir del seu gran col·legi, el Klementinum pròpiament dit, que avui és la seu de la Biblioteca Nacional Txeca. La gran sala de la biblioteca, la torre astronòmica o la capella dels miralls són alguns dels atractius d'aquest univers barroc i rococó.
Troballes inesperades
Per tornar a visitar tot aquest conjunt, però, caldrà esperar que acabin els treballs de l'ambiciosa campanya de reconstrucció que s'està duent a terme i que s'estendrà, segons totes les previsions, fins a l'any 2016. Una campanya que inclou excavacions arqueològiques que estan donant fruits inesperats, com la troballa de les canalitzacions més antigues de la ciutat, datades el 1660, o el descobriment d'un cementiri del segle XII que els historiadors relacionen amb l'església romànica de Panny Marie Na Louži (Santa Maria del Toll), avui desapareguda i que es trobava a la plaça veïna de Maria. Tot això permetrà conèixer millor la història d'una capital on no hi ha racó que no faci alguna referència al passat.