El Departament de Cultura ha acordat declarar Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de monument històric, el convent de Santa Anna, a Alcover (Alt Camp). Es tracta d'un dels millors exemples a Catalunya de monestir franciscà, la tipologia del qual es caracteritza per la seva gran austeritat.
L'edifici s'aixeca als afores del municipi, sota la muntanya del Calvari, i va ser construït per l'orde franciscà el 1582 sobre les restes d'una antiga ermita dedicada a santa Anna. El 1617 es va edificar l'església, obra de l'arquitecte aragonès Andreu Bardagí. L'esplendor que el convent va viure al llarg del segle XVIII va acabar de forma dramàtica al segle XIX. Així, el 1822, va ser incendiat i saquejat, i el 1835, amb la desamortització del ministre Juan de Dios Álvarez Mendizábal, va acabar integrat al patrimoni municipal i va ser successivament transformat en hospital de pobres, habitatge, escola, fàbrica tèxtil i fins i tot caserna de la Guàrdia Civil i dipòsit de cotxes abandonats.
Abandonat definitivament el 1973, l'Ajuntament d'Alcover s'ha proposat rehabilitar-lo a fi de mostrar-ne les qualitats artístiques. Especial valor tenen l'església, d'una sola nau de volta de canó de cinc trams i capçalera poligonal, i el claustre, amb dos pisos de galeries —el de la planta baixa amb cinc arcs de mig punt a cada costat, i el superior amb sis.
La notícia de la declaració del convent com a Bé Cultural d'Interès Nacional ha coincidit amb la presentació de la digitalització dels llibres sacramentals de la parròquia d'Alcover, un treball que ha estat dut a terme per l'Arxiu Històric Arxidiocesà de l'Arquebisbat de Tarragona, amb finançament de l'Ajuntament d'aquesta localitat de l'Alt Camp.
L'edifici s'aixeca als afores del municipi, sota la muntanya del Calvari, i va ser construït per l'orde franciscà el 1582 sobre les restes d'una antiga ermita dedicada a santa Anna. El 1617 es va edificar l'església, obra de l'arquitecte aragonès Andreu Bardagí. L'esplendor que el convent va viure al llarg del segle XVIII va acabar de forma dramàtica al segle XIX. Així, el 1822, va ser incendiat i saquejat, i el 1835, amb la desamortització del ministre Juan de Dios Álvarez Mendizábal, va acabar integrat al patrimoni municipal i va ser successivament transformat en hospital de pobres, habitatge, escola, fàbrica tèxtil i fins i tot caserna de la Guàrdia Civil i dipòsit de cotxes abandonats.
Abandonat definitivament el 1973, l'Ajuntament d'Alcover s'ha proposat rehabilitar-lo a fi de mostrar-ne les qualitats artístiques. Especial valor tenen l'església, d'una sola nau de volta de canó de cinc trams i capçalera poligonal, i el claustre, amb dos pisos de galeries —el de la planta baixa amb cinc arcs de mig punt a cada costat, i el superior amb sis.
La notícia de la declaració del convent com a Bé Cultural d'Interès Nacional ha coincidit amb la presentació de la digitalització dels llibres sacramentals de la parròquia d'Alcover, un treball que ha estat dut a terme per l'Arxiu Històric Arxidiocesà de l'Arquebisbat de Tarragona, amb finançament de l'Ajuntament d'aquesta localitat de l'Alt Camp.