Sempre s'havia dit que, durant la prehistòria, les hienes eren unes grans competidores dels homínids, ja que també eren carronyeres. Un estudi de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) posa de manifest que els neandertals que van habitar la ‘sala de los Huesos' de la Cova de Maltravieso (Càceres) van consumir les seves presumptes competidores fa uns 120.000 anys.
Les incisions en les restes fòssils de les hienes, al jaciment, avalen les investigacions. Segons l'autor del treball, Antonio Rodríguez-Hidalgo, a la superfície dels fòssils s'observen uns talls produïts per eines de pedra. Són marques fetes en separar la pell, la carn i els tendons. Aquesta descoberta obre la porta a dues teories: la primera, que els neandertals cacessin i consumissin hienes a prop de la cavitat i que les restes fossin arrossegades a l'interior pels carronyaires. La segona, que els homínids entressin a la cova a caçar directament les hienes. El temps i les investigacions ens diran quina de les dues és la més encertada.
Les incisions en les restes fòssils de les hienes, al jaciment, avalen les investigacions. Segons l'autor del treball, Antonio Rodríguez-Hidalgo, a la superfície dels fòssils s'observen uns talls produïts per eines de pedra. Són marques fetes en separar la pell, la carn i els tendons. Aquesta descoberta obre la porta a dues teories: la primera, que els neandertals cacessin i consumissin hienes a prop de la cavitat i que les restes fossin arrossegades a l'interior pels carronyaires. La segona, que els homínids entressin a la cova a caçar directament les hienes. El temps i les investigacions ens diran quina de les dues és la més encertada.