Un dels descobriments més interessants de l'anàlisi d'Ötzi —la mòmia de 5.000 anys que es va trobar als Alps ara fa 20 anys— és la seva intolerància a la lactosa. Una dada que confirma que l'ésser humà va necessitar un llarg procés abans de ser capaç de treure profit de la llet fora de l'edat infantil. Sembla, però, que en data anterior a la d'Ötzi, l'home prehistòric no només podia beure llet, sinó que a més sabia produir-la. Això és el que es desprèn de l'estudi d'un equip internacional de científics dirigit per la Universitat de Bristol (Regne Unit), que ha demostrat que els homes de la prehistòria al Sàhara ja feien servir bovins per aprofitar-ne la llet. I d'això fa 7.000 anys.
Per arribar a aquesta conclusió, els científics han fet servir la tècnica dels biomarcadors de lípids i l'anàlisi de l'isòtop de carboni estable, cosa que els ha permès estudiar les restes d'àcids d'uns recipients de terrissa provinents del jaciment arqueològic de Takarkori (Líbia). Segons els resultats, aquests recipients contenien gran quantitat de llet.
Es tracta, doncs, de la primera identificació de la pràctica de producció de llet al continent africà. Aquella època, el que avui és un desert era una zona més humida i verda. Els grups de caçadors i recol·lectors que hi vivien eren semisedentaris i feien servir la terrissa per conservar els aliments. Més tard, fa uns 7.000 anys, la creixent sequera els va obligar a promoure la ramaderia, tal com s'aprecia no només a les restes d'ossos dels jaciments, sinó també a l'art rupestre saharià, ric en representacions d'animals bovins.
Tot i això, cap prova directa fins ara confirmava que aquells ramaders fossin capaços d'aprofitar-ne la llet. Els resultats, a més, ofereixen dades de gran importància per la comprensió de l'evolució del gen de lactosa persistent, que sembla haver sorgit als homes prehistòrics un cop van començar a consumir llet i altres productes derivats.
Per arribar a aquesta conclusió, els científics han fet servir la tècnica dels biomarcadors de lípids i l'anàlisi de l'isòtop de carboni estable, cosa que els ha permès estudiar les restes d'àcids d'uns recipients de terrissa provinents del jaciment arqueològic de Takarkori (Líbia). Segons els resultats, aquests recipients contenien gran quantitat de llet.
Es tracta, doncs, de la primera identificació de la pràctica de producció de llet al continent africà. Aquella època, el que avui és un desert era una zona més humida i verda. Els grups de caçadors i recol·lectors que hi vivien eren semisedentaris i feien servir la terrissa per conservar els aliments. Més tard, fa uns 7.000 anys, la creixent sequera els va obligar a promoure la ramaderia, tal com s'aprecia no només a les restes d'ossos dels jaciments, sinó també a l'art rupestre saharià, ric en representacions d'animals bovins.
Tot i això, cap prova directa fins ara confirmava que aquells ramaders fossin capaços d'aprofitar-ne la llet. Els resultats, a més, ofereixen dades de gran importància per la comprensió de l'evolució del gen de lactosa persistent, que sembla haver sorgit als homes prehistòrics un cop van començar a consumir llet i altres productes derivats.