El mes de gener passat es van complir setanta anys de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz, al sud de Polònia. Però malgrat el pas dels anys, les ferides de l'Holocaust i els efectes de la Segona Guerra Mundial encara es fan notar. I és que un tribunal alemany ha condemnat Oskar Gröning, un comptable i exguarda de les SS de 93 anys, a quatre anys de presó per la seva responsabilitat en la mort de 300.000 jueus en aquest camp de concentració.
Els magistrats de la ciutat alemanya de Lüneburg han considerat que, si bé no va participar directament en el genocidi, va contribuir que el camp de concentració funcionés correctament i va donar suport als assassinats sistemàtics en ocupar-se de gestionar les pertinences robades a les víctimes dels camps. Els càrrecs es refereixen a un període de dos mesos, quan s'estima que 137 trens van arribar al camp per portar 425.000 persones, en la seva majoria procedents d'Hongria. Oskar Gröning ja havia parlat obertament en diverses entrevistes sobre la seva etapa com a guarda, va admetre que des que va arribar al camp el 1942 va saber que s'hi gasejaven els jueus, però malgrat ser testimoni d'atrocitats assegura que no va cometre cap delicte. Tot i així, ha admès la seva responsabilitat moral en la mort dels deportats a aquest camp d'extermini i ha demanat perdó a les seves famílies.
"Si penso en el llarg període de temps, els 70 anys que han transcorregut entre que em van portar a Auschwitz-Birkenau i ara, aquest judici és un dels esdeveniments més importants de la meva vida", ha explicat en roda de premsa Eva Pusztai-Fahidi, una de les supervivents. El procés contra Gröning es considera un dels últims grans judicis pels crims nazis, atesa l'avançada edat dels implicats i també de les víctimes. Després d'aquest cas, l'Oficina Central Investigadora dels Crims del Nacionalsocialisme ha decidit reobrir trenta nous procediments a treballadors del camp.
Quatre anys de presó per al ‘comptable' d'Auschwitz
Oskar Gröning, un exguarda de les SS de 93 anys, ha acceptat la responsabilitat moral en la mort de 300.000 jueus
17
de juliol
del
2015