'Al vent', el crit de l'antifranquisme, va ser concebuda en un viatge de moto. I sense cap altra voluntat que expressar-me a mi mateix. El que és curiós és que la compongués en català. El 1959 hagués estat més lògic escriure-la en castellà, la llengua amb què havia estudiat i que es parlava majoritàriament a València. Aleshores el català era considerat una cosa de poble, del terròs, i només a la Universitat hi havia una certa reivindicació de catalanitat. En qualsevol cas, ‘Al vent' em va canviar la vida. Em va fer cantant!
I li va donar projecció internacional
Sí, després de l'actuació del Festival de la Cançó Mediterrània i, sobretot, després de l'Olympia de París el 1966. La veritat és que la projecció internacional va ser un bon escut protector en temps de dictadura.
El censuraven, però no el torturaven?
Més o menys. Quan et prohibien, el proper cop que anaves a actuar al poble en qüestió tenies la meitat de gent. Era molt dur anar a la contra. Hi va haver moments de gran decepció, com l'afusellament el 1975 de cinc militants antifranquistes. No hi va haver cap manifestació. Hi hagué una passivitat absoluta. Per això em vaig decidir a muntar el multitudinari concert al Palau d'Esports de Barcelona.
Després, durant la Transició, el van apartar
Quan es va acabar la dictadura, als qui havíem cantat en contra, ens varen dir que ja no fèiem falta. Un tipus de raonament de dreta que també va assumir l'esquerra. Sense anar més lluny, la Maruja Torres, en una entrevista que em va fer el 1982, em va dir que ja em podia jubilar.
Trenta anys després d'aquesta recomanació, continua omplint teatres, tant els del Principat com els valencians
Per sort hi ha molta gent que m'estima. Una demostració és que els lectors de Sàpiens hagin elegit "Al vent" com la seva ‘Nova Cançó' preferida, fet que m'omple de satisfacció i que agraeixo enormement. Una altra demostració és que es continuïn fent versions de les meves cançons. Cesk Freixas té la seva versió d'"Al Vent". Pau Alabajos, també.
Igual que Moncho Alpuente i el Wyoming
Qui ho havia de dir, eh, que farien una versió punk d''Al vent'? Això significa que la gent se l'ha feta seva. Jo crec que hi ha aquesta cosa de l'adolescència, de trobar-te davant d'una societat adversa…
Com veu el panorama musical al País València avui?
Hi ha una gran efervescència de cantants en català —Obrint Pas, Al Tall, Miquel Gil…— i amb tot a la contra. Si hi hagués un mínim de normalitat, la gent es podria guanyar la vida en això. Però molts d'ells no ixen a la TV, no entren dins dels canals de difusió que haurien d'entrar...
