Ramon Usall(Barcelona, 1977), doctor en Història contemporània i llicenciat en Sociologia, és l'autor de 'Futbol per la llibertat', una reflexió sobre el paper que aquest esport ha jugat en el combat per la llibertat dels pobles, la justícia social i contra el colonialisme. L'obra ha estat guardonada amb el premi XXVIè Premi d'Assaig Josep Vallverdú, 2010.
En el llibre parla del futbol com a eina per la lluita de les llibertats democràtiques i la justícia social. Avui, que el futbol ha esdevingut un gran negoci, aquell esperit continua viu?
En determinades situacions, sí. Malgrat que és força evident que el futbol contemporani és pur negoci hi ha honroses excepcions que mantenen viva la flama d'un futbol diferent. En podria citar una llarga llista però em quedo amb dos exemples: d'una banda l'Athletic Club de Bilbao, que manté la seva política de jugar exclusivament amb jugadors originaris o formats a Euskal Herria; i de l'altra, el FC United of Manchester, un petit club creat pels afeccionats del Manchester United FC en desacord amb la compra d'aquest darrer per part d'un magnat nordamericà i que en pocs anys ja ha ascendit quatre categories i ha esdevingut un equip comunitari símbol d'un futbol oposat a la mercantilització i al gran capitalisme.
En el cas de Catalunya, quina és la importància del FCB en la reivindicació de les llibertats democràtiques?
El Barça ha estat, quan les llibertats democràtiques estaven reprimides a Catalunya, especialment durant les dictadures de Primo de Rivera i de Franco, una forma d'expressar, no sense certa timidesa, la identitat nacional catalana. En certa forma, durant els períodes mancats de llibertat, el Barça ha fet el paper de bandera del catalanisme. Això sí, pel que respecta a la seva massa de seguidors ja que els regents del club han estat tot sovint vinculats als cercles de poder i còmplices d'aquestes dictadures.
Aquest esperit és extrapolable a altres esports?
Difícilment ja que el que converteix el futbol en portantveu de llibertats (o en legitimador de dictadures) és el seu caràcter de fet social total. En aquest sentit, doncs, no hi ha altres esports a Catalunya que hagin provocat històricament la mobilització social que ha envoltat el futbol.
En moltes ocasions el futbol ha servit per legitimar dictadures. Amb aquesta obra vol contrarestar aquesta imatge negativa de l'esport?
El que pretenc és evidenciar que el futbol no només ha estat al servei dels totalitarismes sinó que, en més ocasions de les que a priori podríem pensar, s'ha posat al servei de causes justes i nobles com ho són la lluita contra el racisme, contra el colonialisme o per la llibertat dels pobles.
En el llibre parla del futbol com a eina per la lluita de les llibertats democràtiques i la justícia social. Avui, que el futbol ha esdevingut un gran negoci, aquell esperit continua viu?
En determinades situacions, sí. Malgrat que és força evident que el futbol contemporani és pur negoci hi ha honroses excepcions que mantenen viva la flama d'un futbol diferent. En podria citar una llarga llista però em quedo amb dos exemples: d'una banda l'Athletic Club de Bilbao, que manté la seva política de jugar exclusivament amb jugadors originaris o formats a Euskal Herria; i de l'altra, el FC United of Manchester, un petit club creat pels afeccionats del Manchester United FC en desacord amb la compra d'aquest darrer per part d'un magnat nordamericà i que en pocs anys ja ha ascendit quatre categories i ha esdevingut un equip comunitari símbol d'un futbol oposat a la mercantilització i al gran capitalisme.
En el cas de Catalunya, quina és la importància del FCB en la reivindicació de les llibertats democràtiques?
El Barça ha estat, quan les llibertats democràtiques estaven reprimides a Catalunya, especialment durant les dictadures de Primo de Rivera i de Franco, una forma d'expressar, no sense certa timidesa, la identitat nacional catalana. En certa forma, durant els períodes mancats de llibertat, el Barça ha fet el paper de bandera del catalanisme. Això sí, pel que respecta a la seva massa de seguidors ja que els regents del club han estat tot sovint vinculats als cercles de poder i còmplices d'aquestes dictadures.
Aquest esperit és extrapolable a altres esports?
Difícilment ja que el que converteix el futbol en portantveu de llibertats (o en legitimador de dictadures) és el seu caràcter de fet social total. En aquest sentit, doncs, no hi ha altres esports a Catalunya que hagin provocat històricament la mobilització social que ha envoltat el futbol.
En moltes ocasions el futbol ha servit per legitimar dictadures. Amb aquesta obra vol contrarestar aquesta imatge negativa de l'esport?
El que pretenc és evidenciar que el futbol no només ha estat al servei dels totalitarismes sinó que, en més ocasions de les que a priori podríem pensar, s'ha posat al servei de causes justes i nobles com ho són la lluita contra el racisme, contra el colonialisme o per la llibertat dels pobles.