Una investigació genètica de l'ADN de quinze cadàvers que van viure a l'illa polinèsia de Rapa Nui o Pasqua, situada al Pacífic sud i actualment xilena, ha desmuntat la hipòtesi que la trobada dels indígenes de les illes i els americans s'havia produït després de l'aparició dels europeus.
Dos-cents anys abans que Cristòfor Colom arribés al continent americà, el 1492, els rapanui ja hi havien arribat, segons aquest estudi liderat per l'antropòleg Victor Moreno-Mayar, de la Universitat de Copenhaguen, que s'ha publicat a la revista Nature. Els resultats han determinat que els cossos analitzats, actualment conservats al Museu de l'Home de París, van viure a Rapa Nui entre el 1670 i el 1950 i tenen un 90% d'ADN polinesi i un 10% d'americà. Arran d'aquestes dades, els científics han situat el contacte entre els dos grups al voltant de l'any 1300.
I això no és tot. La troballa desmuntaria, també, la teoria del declivi de la civilització rapanui degut a un col·lapse per la mala gestió de recursos i la superpoblació. El que no ha pogut esclarir l'estudi és si van ser els habitants de Rapa Nui els que van viatjar al continent americà o viceversa, tot i que els investigadors es decanten per la primera opció, a causa dels dots per a la navegació dels pobles polinesis.