Recordant Paco Candel

L'escriptor i periodista Francesc Candel (Casas Altas, Racó d'Ademús, 1925 - Barcelona, 2007) passarà a la història com l'autor del llibre ‘Els altres catalans', publicat per primera vegada el 1964, un estudi sociològic sobre els immigrants que va tenir una gran repercussió. Candel va acabar publicant més de cinquanta obres i una infinitat d'articles de temes ben diversos en mitjans com ara ‘Tele-exprés', ‘Serra d'Or' i l'‘Avui'. Obres destacades són: ‘Dónde la ciudad cambia su nombre', ‘Han matado un hombre, han roto el paisaje', ‘Un charnego en el senado' i ‘Els altres catalans vint anys després'.

Quan fa mig segle de la publicació d'‘Els altres catalans', ‘El Punt Avui' s'afegeix a l'efemèride amb dos reportatges que analitzen l'obra i la figura de Paco Candel des de diferents perspectives, demostrant la transcendència de la seva contribució a la conciliació entre cultures i que va esdevenir un analista social de primer ordre. Al suplement ‘Cultura', que es publica avui divendres, el president de la Fundació Candel, Pere Baltà, fa una aproximació a la persona i al fet que mai no es podia imaginar la literatura que ha generat la seva obra i la seva biografia. El Museu d'Història de Catalunya serà el marc d'una exposició sobre Candel, i servirà com a seu d'alguns dels actes d'homenatge. L'actor i dramaturg Manuel Veiga ha publicat ‘Els altres Candels', una obra de teatre basada en el conjunt de l'obra.

Miquel Reniu repassa la tesi de Michel Landron sobre la influència d'alguns dels llibres de l'escriptor de Can Tunis. Landron reflexiona sobre el reconeixement social i institucional de Candel i afirma que ha esdevingut una "icona del santoral laic", i que aquest fet potser l'ha perjudicat en la seva dimensió d'escriptor.

A la revista ‘Presència', que es distribueix diumenge, el periodista Sergi Picazo recorda la vigència d'‘Els altres catalans', ja que avui encara és un testimoni descarnat de les dures condicions de vida i de les dificultats d'integració de la Catalunya suburbial. En quatre planes, Picazo introdueix fragments destacats del llibre i insisteix que va ser una obra de referència sobre la polèmica i cruenta història de l'arribada de la immigració provinent de totes les Espanyes. El llibre és alhora denúncia social i reivindicació, però també és una reflexió contemporània sobre la integració, la llengua i el catalanisme. Un altre reportatge, de Carles Sabaté, assenyala que la immigració estrangera del segle XXI ha posat els serveis socials, educatius i sanitaris al límit. Un 15% de la població censada ja és d'origen immigrant.