Trobat a l'Acadèmia Alemanya de Ciències de Berlín Oriental durant la guerra freda, el manuscrit conegut com ‘Copiale cipher' era un dels grans misteris de la criptografia mundial: un volum enquadernat amb or i paper de brocat verd, datat entre 1760 i 1780, que conté 105 pàgines escrites a mà amb un total de 75.000 caràcters. Això sí, tots els caràcters són números, símbols abstractes i algunes lletres llatines i gregues sense espais que han esdevingut un conjunt que es resistia a ser desxifrat. Fins que el professor Kevin Knight, de l'Institut de Ciències de la Informació de la Universitat del Sud de Califòrnia (Estats Units), secundat pels professors Beáta Megyesi i Christiane Schaefe, del Departament de Filologia i Lingüística de la Universitat d'Uppsala (Suècia), han aconseguit trobar la clau del secret.
El fet ha estat possible gràcies a l'aplicació d'un programa informàtic creat per Knight per quantificar la concurrència de certs símbols. La feina, però, va ser llarga, ja que un primer intent basat en els signes llatins del text aïllats de la resta de símbols va acabar en fracàs. Els caràcters llatins eren només una enginyosa forma d'enganyar el lector massa curiós. D'aquí es va passar a considerar que el veritable text es trobava en els símbols abstractes. I que si el manuscrit s'havia trobat a Alemanya, era plausible que la seva llengua fos l'alemany. Un programa informàtic va calcular llavors la freqüència de la repetició de les lletres en alemany i la va contrastar amb la freqüència de repetició dels símbols. I així, de mica en mica, el text va començar a fer-se llegible.
El que va aparèixer va ser la descripció detallada dels rituals d'iniciació d'una secta maçònica, la dels Oculistes o del Gran Ull, els integrants de la qual estaven convençuts que es podia comprendre el sentit de l'univers mitjançant la geometria i la matemàtica, d'aquí que fessin del xifrat matemàtic tot un art. El descobriment obre noves portes a l'estudi de la maçoneria i altres societats secretes, fins ara tancades pel desconeixement de les claus per desxifrar altres documents en clau. La pregunta és si algun dia es podrà desxifrar el més famós i enigmàtic de tots aquests llibres secrets: el manuscrit Voynich, un llibre il·lustrat i anònim del segle XV escrit en un alfabet desconegut del qual no s'ha pogut desxifrar ni una sola paraula.
El fet ha estat possible gràcies a l'aplicació d'un programa informàtic creat per Knight per quantificar la concurrència de certs símbols. La feina, però, va ser llarga, ja que un primer intent basat en els signes llatins del text aïllats de la resta de símbols va acabar en fracàs. Els caràcters llatins eren només una enginyosa forma d'enganyar el lector massa curiós. D'aquí es va passar a considerar que el veritable text es trobava en els símbols abstractes. I que si el manuscrit s'havia trobat a Alemanya, era plausible que la seva llengua fos l'alemany. Un programa informàtic va calcular llavors la freqüència de la repetició de les lletres en alemany i la va contrastar amb la freqüència de repetició dels símbols. I així, de mica en mica, el text va començar a fer-se llegible.
El que va aparèixer va ser la descripció detallada dels rituals d'iniciació d'una secta maçònica, la dels Oculistes o del Gran Ull, els integrants de la qual estaven convençuts que es podia comprendre el sentit de l'univers mitjançant la geometria i la matemàtica, d'aquí que fessin del xifrat matemàtic tot un art. El descobriment obre noves portes a l'estudi de la maçoneria i altres societats secretes, fins ara tancades pel desconeixement de les claus per desxifrar altres documents en clau. La pregunta és si algun dia es podrà desxifrar el més famós i enigmàtic de tots aquests llibres secrets: el manuscrit Voynich, un llibre il·lustrat i anònim del segle XV escrit en un alfabet desconegut del qual no s'ha pogut desxifrar ni una sola paraula.