Restauren el ‘Tapís de la Creació' de la catedral de Girona

És el brodat català medieval més emblemàtic

Tapís de la Creació de la catedral de Girona
Tapís de la Creació de la catedral de Girona
8 de novembre del 2011
Autor
Juan Carlos Moreno
En una actuació inclosa dins el projecte Romànic Obert, el ‘Tapís de la Creació' es desmuntarà del seu bastidor els propers dies i deixarà la catedral de Girona per traslladar-se al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix, on se li farà una delicada intervenció per garantir-ne el bon estat de conservació.

Des de l'any 2005 s'han fet diversos estudis sobre l'estat de conservació del brodat català més emblemàtic de l'edat mitjana, i la conclusió és que, tot i no ser preocupant la situació, és convenient realitzar una intervenció que estabilitzi l'obra. La intervenció serà, doncs, mínima, i se centrarà a pal·liar diverses restauracions prèvies, a netejar la brutícia i la pols acumulada al llarg del temps, a corregir deformacions i a arranjar els forats i trencats detectats. Tot això es farà amb mitjans totalment reversibles i materials neutres, estables i compatibles amb la naturalesa de la peça.

A més, s'aprofitarà l'actuació per millorar l'espai expositiu a la catedral gironina, que actualment no està del tot adaptat a les mesures de conservació preventiva. Entre altres aspectes sobre els quals s'intervindrà, destaquen els dirigits a minimitzar les fluctuacions de la temperatura i la humitat relativa; a millorar la qualitat de l'aire a la zona de vitrina i reduir els agents contaminants, i a millorar les condicions de seguretat, la il·luminació i, en general, la conservació preventiva. Els treballs de conservació es preveu que concloguin a finals del mes de març de 2012.

D'autor desconegut, el ‘Tapís de la Creació' és una de les peces més emblemàtiques de l'art romànic català. Els seus 3,5 per 4,5 metres de superfície mostren una rica iconografia que barreja escenes del Gènesi amb un repertori cosmològic que inclou un calendari dels mesos i les estacions de l'any, i escenes amb la història de la invenció de la Santa Creu. Tot, amb la figura del Pantocràtor com a eix central.