L'estudi de la distribució de cultius antics ha aportat als arqueòlegs noves dades relacionades amb els misteriosos primers pobladors de Madagascar: un grup de colons procedents del sud-est asiàtic que va acabar a l'illa africana, a 6.000 quilòmetres del seu lloc d'origen, fa uns 1.200 anys.
Equips de les universitats de Bristol, Oxford i Queensland han excavat 18 llocs a Madagascar, les illes Comores i la costa d'Àfrica oriental, i han recuperat més de 2.500 restes de llavors. Amb aquestes, els investigadors han demostrat l'existència de diversos cultius propis del sud-est asiàtic, com l'arròs i la mongeta mung, a Madagascar i les Comores. Així com a la costa del continent africà i altres illes properes aquests cultius apareixen relativament tard i en quantitats que suggereixen una introducció gradual i limitada a través del comerç, a Madagascar i les Comores són els dominants des de l'inici i segueixen un patró consistent amb la colonització.
Es tracta de la primera evidència arqueològica de la colonització asiàtica de les illes, però el nou estudi ajuda a confirmar amb proves físiques una hipòtesi que ja s'havia apuntat des de la genètica.Fa quatre anys, un estudi va suggerir que els habitants de Madagascar comparteixen avantpassats amb malais i polinesis. En aquella ocasió, els científics van rastrejar el llinatge de diversos centenars de malgaixos, la població majoritària de Madagascar, fins a arribar a un grup de només 30 dones, la majoria d'ascendència indonèsia.
No era la primera vegada que s'estudiaven les característiques particulars dels habitants de l'illa des del punt de vista genètic, però va ser l'estudi que més clarament va donar pistes per resoldre l'enigma. De fet, els malgaixos contemporanis no només porten la seva herència a les cèl·lules, sinó també a la parla: la seva llengua, l'oficial de l'illa, pertany a la família austronèsia, com l'indonesi o el javanès. Per tant, té poc a veure amb les africanes.
Els científics creuen que els primers habitants de Madagascar podrien haver arribat en una embarcació que es va desviar del seu rumb. Una altra possibilitat implica que fossin refugiats, obligats a buscar un nou lloc per viure. Fos quin fos el motiu, ja portaven amb ells els recursos necessaris per proveir-se d'aliment.
Equips de les universitats de Bristol, Oxford i Queensland han excavat 18 llocs a Madagascar, les illes Comores i la costa d'Àfrica oriental, i han recuperat més de 2.500 restes de llavors. Amb aquestes, els investigadors han demostrat l'existència de diversos cultius propis del sud-est asiàtic, com l'arròs i la mongeta mung, a Madagascar i les Comores. Així com a la costa del continent africà i altres illes properes aquests cultius apareixen relativament tard i en quantitats que suggereixen una introducció gradual i limitada a través del comerç, a Madagascar i les Comores són els dominants des de l'inici i segueixen un patró consistent amb la colonització.
Es tracta de la primera evidència arqueològica de la colonització asiàtica de les illes, però el nou estudi ajuda a confirmar amb proves físiques una hipòtesi que ja s'havia apuntat des de la genètica.Fa quatre anys, un estudi va suggerir que els habitants de Madagascar comparteixen avantpassats amb malais i polinesis. En aquella ocasió, els científics van rastrejar el llinatge de diversos centenars de malgaixos, la població majoritària de Madagascar, fins a arribar a un grup de només 30 dones, la majoria d'ascendència indonèsia.
No era la primera vegada que s'estudiaven les característiques particulars dels habitants de l'illa des del punt de vista genètic, però va ser l'estudi que més clarament va donar pistes per resoldre l'enigma. De fet, els malgaixos contemporanis no només porten la seva herència a les cèl·lules, sinó també a la parla: la seva llengua, l'oficial de l'illa, pertany a la família austronèsia, com l'indonesi o el javanès. Per tant, té poc a veure amb les africanes.
Els científics creuen que els primers habitants de Madagascar podrien haver arribat en una embarcació que es va desviar del seu rumb. Una altra possibilitat implica que fossin refugiats, obligats a buscar un nou lloc per viure. Fos quin fos el motiu, ja portaven amb ells els recursos necessaris per proveir-se d'aliment.
