El 20 de gener de 1612, l'emperador Rodolf II d'Habsburg moria a Praga, la mateixa ciutat que, contra el costum dels seus antecessors i successors, va convertir en capital del seu imperi. Desapareixia així un sobirà misteriós, excèntric i extravagant que en gran mesura va contribuir a donar a la capital txeca l'aire de ciutat màgica que encara avui té. No és estrany, doncs, que en el 400 aniversari de la seva mort Praga li dediqui un seguit d'activitats per recordar la seva figura.
Arxiduc d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Rodolf IIho va ser tot menys un monarca convencional. Tot i haver nascut a Viena el 1552, es va educar a la cort madrilenya del seu oncle Felip II, on se li va despertar una passió per les arts i les ciències que l'acompanyaria tota la vida. El 1576 va accedir a la corona imperial i el 1583 la cort ja s'havia instal·lat a Praga, que va convertir en un gran centre de les arts i les ciències, incloent entre aquestes les ciències ocultes. Artistes com Arcimboldi i astrònoms com Johannes Kepler i Tycho Brahe aviat van arribar a la seva cort, com també tot un seguit d'alquimistes als quals l'emperador va donar l'encàrrec de cercar la pedra filosofal i l'elixir de la joventut… I tot mentre el seu palau s'omplia de rareses que els seus ambaixadors li feien arribar per apaivagar la seva dèria col·leccionista: llibres d'alquímia i màgia negra, autòmats, joguines mecàniques, rellotges… Finalment, les seves costoses excentricitats van provocar que un consell de la seva pròpia família el forcés a cedir els seus dominis al seu germà Maties I.
Els actes en memòria d'aquest emperador s'han obert amb una missa de rèquiem a la catedral de Svat Vít de Praga. El programa d'activitats commemoratives inclou, entre d'altres, una exposició temporal a l'anomenada Galeria de Rodolf on es poden admirar objectes personals del monarca i de la seva època.
Arxiduc d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Rodolf IIho va ser tot menys un monarca convencional. Tot i haver nascut a Viena el 1552, es va educar a la cort madrilenya del seu oncle Felip II, on se li va despertar una passió per les arts i les ciències que l'acompanyaria tota la vida. El 1576 va accedir a la corona imperial i el 1583 la cort ja s'havia instal·lat a Praga, que va convertir en un gran centre de les arts i les ciències, incloent entre aquestes les ciències ocultes. Artistes com Arcimboldi i astrònoms com Johannes Kepler i Tycho Brahe aviat van arribar a la seva cort, com també tot un seguit d'alquimistes als quals l'emperador va donar l'encàrrec de cercar la pedra filosofal i l'elixir de la joventut… I tot mentre el seu palau s'omplia de rareses que els seus ambaixadors li feien arribar per apaivagar la seva dèria col·leccionista: llibres d'alquímia i màgia negra, autòmats, joguines mecàniques, rellotges… Finalment, les seves costoses excentricitats van provocar que un consell de la seva pròpia família el forcés a cedir els seus dominis al seu germà Maties I.
Els actes en memòria d'aquest emperador s'han obert amb una missa de rèquiem a la catedral de Svat Vít de Praga. El programa d'activitats commemoratives inclou, entre d'altres, una exposició temporal a l'anomenada Galeria de Rodolf on es poden admirar objectes personals del monarca i de la seva època.