L'any 81 dC, coincidint amb la mort de l'emperador Tit, Roma va voler commemorar la victòria imperial davant els jueus de Jerusalem que ell havia liderat. I ho van fer amb la construcció d'un gran arc al centre de l'hemicicle del Circ Màxim, entre els turons del Palatí i l'Aventí. El monument tenia tres arcades intercomunicades, amb una platea i unes escales. Ara, un grup d'arqueòlegs de l'ajuntament de Roma ha recuperat les restes d'aquest gran arc que havien desaparegut amb el pas dels segles.
Es conserven fragments de marbre de Carrara que pertanyien a l'àtic i a la cornisa de l'arc. La recerca també ha tret a la llum el paviment en plaques de travertí, la base frontal i el peu de la quarta columna. Però els treballs arqueològics —encara en curs— són complicats per la proximitat d'un aqüífer. A l'espera de noves troballes, els experts estimen que l'arc tenia 17 metres d'altura i 15 de profunditat. Era, per tant, un monument que impressionava per la magnificència i la riquesa decorativa i que cridava l'atenció dels passavolants que entraven a Roma per la via Apia i travessaven la Porta Capena.
Segons la documentació estudiada, al segle VIII l'arc encara estava dret, ja que s'han trobat textos de l'època que transcriuen les inscripcions d'alguns dels marbres. Sembla que al segle XII la part central de l'arc es va utilitzar per construir un aqüeducte per ordre del papa Calixt II. De moment, les restes seran recobertes fins que es trobi finançament i es pugui redactar un projecte de recuperació. Aquest arc no s'ha de confondre amb un altre arc dedicat a Tit que es conserva —en força bon estat— al fòrum de la ciutat, davant del Colosseu.
Es conserven fragments de marbre de Carrara que pertanyien a l'àtic i a la cornisa de l'arc. La recerca també ha tret a la llum el paviment en plaques de travertí, la base frontal i el peu de la quarta columna. Però els treballs arqueològics —encara en curs— són complicats per la proximitat d'un aqüífer. A l'espera de noves troballes, els experts estimen que l'arc tenia 17 metres d'altura i 15 de profunditat. Era, per tant, un monument que impressionava per la magnificència i la riquesa decorativa i que cridava l'atenció dels passavolants que entraven a Roma per la via Apia i travessaven la Porta Capena.
Segons la documentació estudiada, al segle VIII l'arc encara estava dret, ja que s'han trobat textos de l'època que transcriuen les inscripcions d'alguns dels marbres. Sembla que al segle XII la part central de l'arc es va utilitzar per construir un aqüeducte per ordre del papa Calixt II. De moment, les restes seran recobertes fins que es trobi finançament i es pugui redactar un projecte de recuperació. Aquest arc no s'ha de confondre amb un altre arc dedicat a Tit que es conserva —en força bon estat— al fòrum de la ciutat, davant del Colosseu.