Roser Capdevila

L'èxit televisiu de la sèrie infantil ‘Les Tres Bessones' és relativament recent. Ara bé, la primera aventura editorial de la il·lustradora Roser Capdevila es remunta al principi de l'any 1981.

El seu primer llibre va néixer amb el cop d'estat.
Recordo que el matí del 23 de febrer de 1981 havia d'entregar a l'editorial Teide els dibuixos d'un volum il·lustrat sobre 'El llibre de les bèsties' de l'escriptor i filòsof Ramon Llull. Abans de passar per l'editorial vaig anar a canviar-me el nom del meu DNI perquè fins llavors, oficialment, encara em deia Rosario Capdevila.

Es va espantar aquella tarda?
Va ser un petit ensurt. Vaig arribar a pensar que potser m'obligarien a mantenir el nom en castellà i que el llibre que tot just havia entregat aquell matí potser no es publicaria perquè estava escrit en català i estava inspirat en l'obra d'un dels autors referents de la nostra cultura.

A casa, de llibres, vostè sempre n'havia vist.
El meu avi era periodista del diari ‘El Matí'. A casa també rebíem ‘La Vanguardia Española'. De fet, com que no disposava de quaderns de paper, vaig créixer dibuixant en els marges del diari. D'altra banda, el meu pare era historiador, col·leccionava llibres vells i li agradaven especialment els còdex de cant gregorià que adquiria en els antiquaris del carrer de la Palla, al barri gòtic de Barcelona. La mare també era una molt bona lectora.

'Les Tres Bessones' li van servir per actualitzar els clàssics que llegia de nena?
Em feia il·lusió poder divulgar entre els petits la vida de personatges com Cleòpatra, Leonardo Da Vinci, Vincent Van Gogh, Amadeus Mozart o Antoni Gaudí. Es tractava d'oferir als nens la possiblitat d'adquirir uns referents culturals mínims.

En un dels capítols s'hi celebra un derbi Barça Madrid…
Volíem analitzar el tema de la rivalitat i vam escollir la història de Romeu i Julieta per il·lustrar-ho. Vam fer valer la creativitat dels guionistes que van convertir a Julieta en 'periquita' i a Romeu en barcelonista. Els personatges, fins i tot, acaben jugant un partit on la pilota és una col.

Amb ‘Les Tres Bessones' ha aconseguit que nens d'arreu coneguin llegendes catalanes. Els capítols sobre les llegendes de Sant Jordi, el timbaler del Bruc i el Patufet són molt reeixits. La sèrie s'ha traduït a una trentena de llengües i per això, ara, els nostres contes ja es coneixen a tot el món.

Des de fa un any, el seu fons documental és a la Biblioteca de Catalunya. El cas Centelles la va fer reflexionar?
Sí, m'hi va fer pensar. Confio molt en les meves filles, però els darrers anys la societat catalana m'ha ofert molt de caliu i aquesta era una de les millors maneres de retornar-li. Ara, qualsevol ciutadà, demanant els permisos pertinents, pot accedir als dibuixos originals que he dipositat a la Biblioteca de Catalunya i, a més, m'asseguro que tots aquests papers es conservaran en bones condicions.