Sabadell recorda la seva història vinculada al tèxtil

L'exposició 'Sabadell teixeix' portarà a la ciutat una mostra de vestits d'alta costura i 'prêt-à-porter' de la prestigiosa col·lecció d'Antoni de Montpalau

Acte de presentació del cicle 'Sabadell es posa de moda'
Acte de presentació del cicle 'Sabadell es posa de moda'
16 d'agost del 2024
Autor
Maria Coll

Sabadell vol recuperar la seva història vinculada al sector tèxtil i ho farà aquesta tardor mitjançant un cicle d'exposicions a l'Espai Cultura de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, titulat Sabadell es posa de moda. Una iniciativa que vol donar a conèixer dissenys de grans dissenyadors fets a la ciutat, observar mostraris tèxtils del fons del Museu d'Història de Sabadell o redescobrir teixits de fabricants sabadellencs.

La primera de les mostres, Sabadell teixeix, que s'inaugurarà el 6 de setembre, estarà formada per una setantena de vestits i abrics femenins que comprenen cinquanta anys de moda (1940-1990), creats per dissenyadors i firmes de renom nacional i internacional: Cristóbal Balenciaga, Pedro Rodríguez, Manuel Pertegaz, El Dique Flotante, Santa Eulalia, Asunción Bastida, Carmen Mir, Pedro Rovira, Rosser, Robert Dalmau (Roberto), Moda del Sol, Margarita Nuez, Roser Marcè o Antonio Miró.

També s'hi podrà veure una selecta mostra de sastreria masculina, gairebé una vintena de peces que recorren les dècades dels anys 1940 fins a l'any 1990. Són creacions de Luxor, Romeo Gigli, Ermenegildo Zegna, Ignasi Ribas, Pellicer, El Dique Flotante, Antonio Miró, Climent, Burberry's i Robert Dalmau (Roberto), entre d'altres.

El cicle inclourà dues exposicions més, Sabadell confecciona i Sabadell crea. D'aquesta manera, la ciutat vol recordar que a la segona meitat del segle XIX i al llarg del XX la indústria tèxtil sabadellenca va tenir un gran desplegament, fins i tot a escala internacional, competint amb ciutats com Manchester –a Anglaterra– o Prato –a Itàlia. 

A la ciutat vallesana es feia tot el procés tèxtil llaner, des del rentat de fibra, el cardat, el tenyit, el filat, el tissatge i els acabats. Tot i que la llana era la principal matèria de les indústries locals, també es va treballar el cotó, el lli i, fins i tot, la seda, i a partir de la dècada de 1960 es van introduir les fibres artificials i sintètiques.