Tots som una mica neandertals. A grans trets, aquesta seria la conclusió de la investigació que publica avui la revista científica ‘Science', i en la qual s'indica que els neandertals i els ‘Homo sapiens' es van aparellar en algun indret de l'Orient Mitjà o del nord d'Àfrica fa entre 80.000 i 50.000 anys. Aquesta investigació també ha reafirmat la idea existent d'avui dia entre els experts que els neandertals tenien una organització social força complexa i unes aptituds similars a les de l'espècie ‘Homo sapiens'.
El genoma del neandertal ha estat reconstruït a partir de fòssils procedents de sis jaciments d'Alemanya, de Croàcia, de Rússia i de l'Estat espanyol. Sota la direcció del reconegut genetista Svante Paäbo, de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig (Alemanya), hi han participat investigadors com Carles Lalueza, paleogenetista de l'Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra i del CSIC. Segons ‘Science', algunes de les seqüències genètiques dels neandertals coincideixen clarament amb les dels ‘Homo sapiens' europeus i d'Àsia. Això voldria dir que el creuament entre aquestes dues espècies d'humans s'hauria produït abans que els sàpiens s'expandissin per aquests dos continents.
Els neandertals, que són descendents d'una altra espècie coneguda amb el nom‘Homo heidelbergensis', van viure a Europa des de fa 200.000 i 400.000 anys fins en fa uns 30.000. Durant part d'aquest llarg període van conviure amb un altra espècie procedent d'Àfrica: els sàpiens. Ambdues espècies tenien una organització social complexa, enterraven els seus morts i tenien la capacitat de parlar. Ara bé, a la llarga, els sàpiens van ser capaços de desenvolupar una tecnologia més avançada que els va permetre aprofitar millor els recursos naturals. Aquest fet, segons alguns experts, està a la base de la desaparició de l'espècie ‘Homo neanderthalensis' ara fa uns 30.000 anys. Una espècie extingida, però present encara al nostre mapa genètic.
El genoma del neandertal ha estat reconstruït a partir de fòssils procedents de sis jaciments d'Alemanya, de Croàcia, de Rússia i de l'Estat espanyol. Sota la direcció del reconegut genetista Svante Paäbo, de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig (Alemanya), hi han participat investigadors com Carles Lalueza, paleogenetista de l'Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra i del CSIC. Segons ‘Science', algunes de les seqüències genètiques dels neandertals coincideixen clarament amb les dels ‘Homo sapiens' europeus i d'Àsia. Això voldria dir que el creuament entre aquestes dues espècies d'humans s'hauria produït abans que els sàpiens s'expandissin per aquests dos continents.
Els neandertals, que són descendents d'una altra espècie coneguda amb el nom‘Homo heidelbergensis', van viure a Europa des de fa 200.000 i 400.000 anys fins en fa uns 30.000. Durant part d'aquest llarg període van conviure amb un altra espècie procedent d'Àfrica: els sàpiens. Ambdues espècies tenien una organització social complexa, enterraven els seus morts i tenien la capacitat de parlar. Ara bé, a la llarga, els sàpiens van ser capaços de desenvolupar una tecnologia més avançada que els va permetre aprofitar millor els recursos naturals. Aquest fet, segons alguns experts, està a la base de la desaparició de l'espècie ‘Homo neanderthalensis' ara fa uns 30.000 anys. Una espècie extingida, però present encara al nostre mapa genètic.