L'onada de violència que ha esclatat a Egipte aquest agost ha causat greus danys al patrimoni arqueològic del país. A més de causar gairebé un miler morts, el caos generat per l'aixecament d'islamistes favorables al president Mohamed Morsi ha provocat múltiples atacs a llocs històrics, el més greu dels quals ha estat un brutal saqueig al Museu Nacional de Mallawi, a la ciutat d'Al-Minya.
El saqueig ha suposat la pràctica destrucció del museu. Un grup de radicals va assaltar l'edifici i, després de matar un dels vigilants, va robar 1.040 de les 1.089 peces de la col·lecció del museu. Entre els objectes robats es troba una estàtua de 3.500 anys d'antiguitat de la filla del faraó Akhenaton, que va governar durant la dinastia XVIII. Altres objectes són joies i peces de quincalla, monedes grecoromanes d'or i bronze, ceràmica i escultures d'animals sagrats.
D'entre les peces que es van poder salvar destaquen cinc sarcòfags i dues mòmies, tot i que els saquejadors van intentar malmetre els objectes que no es podien endur per la seva grandària. Dies abans d'aquest assalt un grup de joves ja va calar foc a algunes mòmies i va trencar escultures de pedra calcària. Aquests fets han posat de manifest la falta de seguretat a l'edifici i, en general, a tots els indrets històrics que es troben fora de la capital egípcia.
Per això, arran d'aquest succés el govern egipci ha enviat cossos de l'exèrcit per protegir de possibles atacs els principals llocs històrics i turístics, com ara els temples de Luxor i Karnak i els museus de Núbia i Assuan. Les autoritats també han tancat l'accés a les piràmides de Gizeh i al Museu Egipci del Caire, així com a alguns llocs turístics d'Alexandria.
La Unesco ha condemnat l'atac i ha posat les obres saquejades en la seva llista vermella per evitar-ne la venda i exportació. Fins ara s'han pogut recuperar 14 dels objectes robats, dos dels quals són uns papirs d'època grecoromana que han aparegut en un racó del pati del museu. La resta han estat retornats per particulars com a resposta a la crida que va llançar el Ministeri d'Arqueologia, en què especificava que no es jutjaria aquells que lliuressin les obres, sinó que se'ls donaria una recompensa econòmica.
El saqueig ha suposat la pràctica destrucció del museu. Un grup de radicals va assaltar l'edifici i, després de matar un dels vigilants, va robar 1.040 de les 1.089 peces de la col·lecció del museu. Entre els objectes robats es troba una estàtua de 3.500 anys d'antiguitat de la filla del faraó Akhenaton, que va governar durant la dinastia XVIII. Altres objectes són joies i peces de quincalla, monedes grecoromanes d'or i bronze, ceràmica i escultures d'animals sagrats.
D'entre les peces que es van poder salvar destaquen cinc sarcòfags i dues mòmies, tot i que els saquejadors van intentar malmetre els objectes que no es podien endur per la seva grandària. Dies abans d'aquest assalt un grup de joves ja va calar foc a algunes mòmies i va trencar escultures de pedra calcària. Aquests fets han posat de manifest la falta de seguretat a l'edifici i, en general, a tots els indrets històrics que es troben fora de la capital egípcia.
Per això, arran d'aquest succés el govern egipci ha enviat cossos de l'exèrcit per protegir de possibles atacs els principals llocs històrics i turístics, com ara els temples de Luxor i Karnak i els museus de Núbia i Assuan. Les autoritats també han tancat l'accés a les piràmides de Gizeh i al Museu Egipci del Caire, així com a alguns llocs turístics d'Alexandria.
La Unesco ha condemnat l'atac i ha posat les obres saquejades en la seva llista vermella per evitar-ne la venda i exportació. Fins ara s'han pogut recuperar 14 dels objectes robats, dos dels quals són uns papirs d'època grecoromana que han aparegut en un racó del pati del museu. La resta han estat retornats per particulars com a resposta a la crida que va llançar el Ministeri d'Arqueologia, en què especificava que no es jutjaria aquells que lliuressin les obres, sinó que se'ls donaria una recompensa econòmica.