El violí que va tocar el director de l'orquestra del Titànic, Wallace Hartley, per tranquil·litzar els passatgers del vaixell mentre s'enfonsava, ha estat subhastat per un milió d'euros. Després de ser exposada a Belfast, la peça es va posar a la venda a la casa britànica Henry Aldridge & Son amb un preu estimat d'entre 200.000 i 300.000 lliures, i finalment va ser adquirit per 900.000 lliures.
Després de tocar l'himne ‘Nearer, My God, To Thee' la nit del 15 d'abril de 1912, mentre els passatgers pujaven als bots salvavides, Wallace Hartley va morir juntament amb els altres set músics que formaven l'orquestra Wallace Hartley Band. Però la mort no el va separar del violí que tant apreciava, regal de compromís de la dona amb qui s'havia de casar quan tornés a terra, ja que se'l va lligar al cos abans de morir.
La peça és de fabricació alemanya i conserva una inscripció a la part posterior que Maria Robinson hi va gravar el 1910, quan el va regalar al seu promès: "Per a Wally, amb motiu del nostre compromís". Va ser recuperat deu dies després del naufragi, dins d'un estoig i lligat al cos sense vida del seu propietari. Amb els anys, l'instrument es va donar per perdut, fins que va ser trobat a l'àtic d'un habitatge el 2006.
Després de set anys, les diverses proves realitzades a la peça n'han corroborat l'autenticitat. A excepció de dues grans esquerdes causades per la humitat i que només conserva dues cordes, es troba en perfecte estat.
Després de tocar l'himne ‘Nearer, My God, To Thee' la nit del 15 d'abril de 1912, mentre els passatgers pujaven als bots salvavides, Wallace Hartley va morir juntament amb els altres set músics que formaven l'orquestra Wallace Hartley Band. Però la mort no el va separar del violí que tant apreciava, regal de compromís de la dona amb qui s'havia de casar quan tornés a terra, ja que se'l va lligar al cos abans de morir.
La peça és de fabricació alemanya i conserva una inscripció a la part posterior que Maria Robinson hi va gravar el 1910, quan el va regalar al seu promès: "Per a Wally, amb motiu del nostre compromís". Va ser recuperat deu dies després del naufragi, dins d'un estoig i lligat al cos sense vida del seu propietari. Amb els anys, l'instrument es va donar per perdut, fins que va ser trobat a l'àtic d'un habitatge el 2006.
Després de set anys, les diverses proves realitzades a la peça n'han corroborat l'autenticitat. A excepció de dues grans esquerdes causades per la humitat i que només conserva dues cordes, es troba en perfecte estat.