Un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i les universitats d'Exeter, Nottingham, Oxford, Reading, Southampton i Sao Paulo ha descobert un sofisticat sistema d'enginyeria agrícola desenvolupat per la societat prehispànica casarabe, dels llanos de Mojos, a Bolívia, que va permetre cultivar blat de moro durant tot l'any. La troballa contradiu les teories prèvies, que descartaven l'agricultura de monocultiu intensiu a l'Amazònia.
La regió, habitada pels casarabes entre el 500 i el 1400 dC, és una sabana tropical marcada per estacions de pluges intenses i estacions molt seques. L'estudi, publicat a la revista Nature, ha permès identificar una infraestructura agrícola única al món que descriu extensos canals de drenatge i estanys agrícoles que van permetre reservar l'aigua acumulada durant les inundacions per regar durant les èpoques de sequera. Això va impulsar una economia basada en la producció de gra que en garantia el subministrament durant tot l'any.
Es tracta de la primera economia agrària basada en el gra documentada a l'Amazones, on fins ara es creia que es practicava una agricultura de policultius en sistemes agroforestals. La investigació aporta llum sobre les capacitats tecnològiques de les civilitzacions precolombines i demostra les habilitats i l'adaptabilitat dels casarabes, capaços de dissenyar solucions agrícoles sostenibles a llarg termini en un entorn advers.