Existeixen moltes teories sobre l'origen del misteriós indret prehistòric de Stonehenge, al sud d'Anglaterra: un calendari astronòmic, un observatori, un temple dedicat al Sol… Una nova teoria apunta que primerament va ser un gran cementiri, i després es va convertir en un lloc de pelegrinatge i de grans celebracions. Així ho ha determinat un estudi que ha dut a terme un equip de científics de la University College de Londres, després d'analitzar 50.000 fragments d'ossos de 63 cossos trobats al voltant del monument megalític.
La troballa d'aquestes restes va portar els experts a plantejar de nou l'origen d'aquesta misteriosa construcció circular d'enormes blocs de pedra. Els primers resultats de la recerca, liderada per l'investigador Mike Parker Pearson i que ha durat deu anys, han determinat que originalment era un immens cementiri exclusiu per a famílies de les elits del moment, abans que s'hi aixequés la construcció que coneixem actualment.
A través de la datació dels ossos trobats, els investigadors també han corregit la data de construcció del monument, situant-la a l'any 3000 aC, cinc-cents anys abans del que es creia fins ara. La majoria dels ossos són d'homes adults, però també hi ha dones i nens, i fins i tot un nounat. Han aparegut en 63 fosses individuals a la part exterior que envolta el monument, les conegudes com ‘forats d'Aubrey', i els experts esperen trobar molts més cossos en futures excavacions.
El treball també ha determinat que a partir de l'any 2500 aC l'indret va adquirir una funció més commemorativa i de celebració, convertint-se en un lloc de pelegrinatge i de grans trobades i festivitats comunitàries, com la celebració del solstici. Els experts creuen que l'indret podria haver reunit fins a 4.000 persones d'arreu del país fins al declivi de Stonehenge, que va arribar quan es van establir poblacions més individualistes en detriment de la cultura comunitària.
La troballa d'aquestes restes va portar els experts a plantejar de nou l'origen d'aquesta misteriosa construcció circular d'enormes blocs de pedra. Els primers resultats de la recerca, liderada per l'investigador Mike Parker Pearson i que ha durat deu anys, han determinat que originalment era un immens cementiri exclusiu per a famílies de les elits del moment, abans que s'hi aixequés la construcció que coneixem actualment.
A través de la datació dels ossos trobats, els investigadors també han corregit la data de construcció del monument, situant-la a l'any 3000 aC, cinc-cents anys abans del que es creia fins ara. La majoria dels ossos són d'homes adults, però també hi ha dones i nens, i fins i tot un nounat. Han aparegut en 63 fosses individuals a la part exterior que envolta el monument, les conegudes com ‘forats d'Aubrey', i els experts esperen trobar molts més cossos en futures excavacions.
El treball també ha determinat que a partir de l'any 2500 aC l'indret va adquirir una funció més commemorativa i de celebració, convertint-se en un lloc de pelegrinatge i de grans trobades i festivitats comunitàries, com la celebració del solstici. Els experts creuen que l'indret podria haver reunit fins a 4.000 persones d'arreu del país fins al declivi de Stonehenge, que va arribar quan es van establir poblacions més individualistes en detriment de la cultura comunitària.