L'editor Josep Poca ha publicat, sota el títol ‘Carta en defensa pròpia. Contra Sauret, Xirau, Guinart i Dardalló', una missiva inèdita que el president de la Generalitat Josep Tarradellas va escriure des de l'exili a França per denunciar l'actitud de quatre militants d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) que li exigien que creés un govern català a l'exili. La carta anava destinada als tres membres del Consell Executiu d'ERC —Ventura Gassol, Carles Pi i Sunyer i Miquel Santaló—, que aleshores residien també a França.
Josep Poca va trobar una còpia del document entre l'arxiu de l'editor Josep Benet, que durant els darrers anys de la seva vida havia treballat la figura del president. Es tractava d'una carta mecanografiada de més de quaranta pàgines signada per Tarradellas a Saint-Martin-le-Beau i que provenia de l'Arxiu de Montserrat Tarradellas i Macià de Poblet. A la carta, el president es dirigeix als tres membres del Consell Executiu d'ERC per carregar contra Joan Sauret, Antoni Xirau, Miquel Guinart i Joaquim Dardalló, a qui acusa de distorsionar la realitat i emetre falses acusacions contra ell, i a qui culpa de la subordinació del partit i del deteriorament de la imatge de la Generalitat.
El nomenament de Tarradellas com a president de la Generalitat a Mèxic el 1954 no va ser acceptat per tots els sectors del partit. Sembla que alguns militants li van anar al darrere perquè creés un nou govern a l'exili; ell s'hi va negar rotundament i ho va criticar en la missiva descoberta. No estava d'acord en crear estructures d'estat a l'exili, i en la carta justifica la seva negació explicant que el seu nomenament a Mèxic havia de servir per forjar una continuïtat del govern republicà i un reconeixement a l'exterior de la Generalitat. Aquesta negativa va ser interpretada pels altres militants com un gest autoritari i egoista.
La publicació d'aquesta troballa serveix per ampliar la documentació que es té sobre la controvertida figura de Tarradellas, un personatge sobre el qual s'han emès opinions molt diferenciades al voltant de la història de la Catalunya contemporània.
Josep Poca va trobar una còpia del document entre l'arxiu de l'editor Josep Benet, que durant els darrers anys de la seva vida havia treballat la figura del president. Es tractava d'una carta mecanografiada de més de quaranta pàgines signada per Tarradellas a Saint-Martin-le-Beau i que provenia de l'Arxiu de Montserrat Tarradellas i Macià de Poblet. A la carta, el president es dirigeix als tres membres del Consell Executiu d'ERC per carregar contra Joan Sauret, Antoni Xirau, Miquel Guinart i Joaquim Dardalló, a qui acusa de distorsionar la realitat i emetre falses acusacions contra ell, i a qui culpa de la subordinació del partit i del deteriorament de la imatge de la Generalitat.
El nomenament de Tarradellas com a president de la Generalitat a Mèxic el 1954 no va ser acceptat per tots els sectors del partit. Sembla que alguns militants li van anar al darrere perquè creés un nou govern a l'exili; ell s'hi va negar rotundament i ho va criticar en la missiva descoberta. No estava d'acord en crear estructures d'estat a l'exili, i en la carta justifica la seva negació explicant que el seu nomenament a Mèxic havia de servir per forjar una continuïtat del govern republicà i un reconeixement a l'exterior de la Generalitat. Aquesta negativa va ser interpretada pels altres militants com un gest autoritari i egoista.
La publicació d'aquesta troballa serveix per ampliar la documentació que es té sobre la controvertida figura de Tarradellas, un personatge sobre el qual s'han emès opinions molt diferenciades al voltant de la història de la Catalunya contemporània.