Un estudi publicat a la revista Nature ha revelat nova informació sobre el paper de les dones en les societats primigènies. Es tracta d'una investigació realitzada per la Universitat de Bournemouth, en col·laboració amb el Trinity College de Dublín, que ha documentat per primer cop un sistema matriarcal en la prehistòria europea.
La troballa l'han dut a terme arqueòlegs i genetistes, que han analitzat 50 genomes trobats en jaciments del comtat de Dorset, i que daten de l'any 43 aC. Els resultats han revelat que les comunitats que van viure a la regió durant l'edat del ferro haurien centrat la seva línia de descendència en les dones, ja que la majoria dels membres remunten el seu llinatge matern a una sola dona, que hauria viscut segles abans. En canvi, la relació a través de l'ascendència paterna és gairebé inexistent.
Aquest estudi suggereix que els homes es traslladaven a viure a les comunitats de les seves esposes després de casar-se, de manera que la terra es transmetia a través de la línia femenina. El cementiri analitzat pertany a la comunitat dels durotriges, una tribu celta que ja s'havia excavat en ocasions anteriors, i que també havia presentat més riquesa a les tombes femenines que a les masculines.
Si bé fins ara el coneixement més gran de l'edat del ferro provenia dels escrits d'autors grecs i romans, el seu testimoni potser no sempre era del tot fiable, atès que la recent descoberta desafia les percepcions que fins fa poc es tenien sobre les societats antigues.