'Tancar el dol' per a familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme

Josep Sans Cabot va néixer el 1908 a Sant Andreu de Llavaneres (Maresme). Als trenta anys, es va sumar a l’exèrcit republicà per lluitar a la Guerra Civil, al front de l’Ebre, on va desaparèixer el setembre del 1938. Les seves restes, sense identificar, es van trobar el 2009 durant una intervenció arqueològica a Vilalba dels Arcs (Terra Alta).

La família d’en Josep el va inscriure al Cens de persones desaparegudes el 24 d’octubre de 2010, i la seva filla Rosa es va adherir al Programa d’identificació genètica el gener de 2017. I això va permetre identificar-lo. Va ser enterrat el 2021 al cementiri de Sant Andreu de Llavaneres, on la seva família el va poder plorar i li va poder donar l’últim adeu.

El Departament de Justícia de la Generalitat ha engegat la campanya de conscienciació ‘Tancar el dol’, dirigida a totes aquelles persones –com la filla de Josep Sans Cabot– que tinguin un familiar desaparegut durant la Guerra Civil o el franquisme i que estiguin buscant els seus avantpassats.

La campanya busca esdevenir una convocatòria perquè, d’una banda, els ciutadans i les ciutadanes inscriguin els familiars no localitzats al Cens de persones desaparegudes i, de l’altra, es facilitin mostres d’ADN per incloure en el Programa d’identificació genètica. Tot i que fins ara s’han aconseguit resultats significatius i concrets, com el fet de disposar de 2.774 perfils genètics i d’haver identificat, des de 2016, un total de 18 víctimes de la Guerra Civil i el franquisme enterrades en fosses gràcies al Programa d’identificació genètica, encara romanen moltes víctimes per identificar en tant que la xifra de persones inhumades arriba a les 20.000.

La campanya –que es difondrà en mitjans de comunicació i en les xarxes socials amb el ‘hashtag’ #tancareldol—, té com a protagonista la història real de la família de Josep Sans Cabot. A més, la seva presentació coincideix amb l’estrena aquesta setmana del nou ‘docutainment’ de TV3 sobre la Guerra Civil ‘Quanta guerra!’, en el qual ha col·laborat el Departament de Justícia.

Cens de persones desaparegudes
Actualment, hi ha 6.367 persones inscrites al Cens de persones desaparegudes i s’han pogut enviar 3.794 respostes a familiars amb informació sobre la persona en qüestió. Això és possible gràcies al procés de documentació i investigació permanent que inicia la Direcció General de Memòria Democràtica quan s’inscriu un nou cas de persona desapareguda, o bé quan es localitzen unes restes. La finalitat és sempre poder determinar, o afinar, la possible identitat de les restes recuperades o de localitzar el possible lloc d’inhumació d’una persona desapareguda.

Un equip d’historiadors intenta ubicar la persona desapareguda en una possible localització al moment de la seva desaparició, resseguint els moviments de la seva unitat militar d’acord amb la informació dels diferents fronts. Consegüentment, el fruit d’aquesta investigació permet acotar les possibles fosses on es podrien trobar les restes, d’acord amb la informació continguda al Mapa de fosses de la Generalitat de Catalunya.

Si la documentació permet establir la possibilitat que les restes de la persona desapareguda ja hagin estat exhumades d’una de les fosses intervingudes i, per tant, que custodiï la Direcció General, es duen a terme els encreuaments genètics entre la mostra familiar i les restes recuperades.  Aquest procés és clau, ja que, a més de la coincidència genètica, cal que concordi tota la informació aportada per la resta de professionals implicats –arqueòlegs, historiadors, forenses i antropòlegs–, com també, amb la informació de què disposin les famílies.

Programa d’identificació genètica
El Programa d’identificació genètica de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, vigent des del 2016, és una iniciativa coordinada i impulsada per la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia en col·laboració amb el Departament de Salut, a través de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

El Programa d’identificació genètica permet crear dues bases de dades: per una banda, classificar els perfils genètics dels familiars de desapareguts de la Guerra Civil i la dictadura franquista; i per l’altra, classificar els perfils genètics extrets de les restes humanes de persones inhumades mitjançant el Pla de Fosses.

L’extracció de la mostra genètica és gratuïta per a totes les persones sol·licitants; consisteix en un frotis bucal, un procediment indolor i ràpid que es pot dur a terme al Laboratori Genètic de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, o bé mitjançant un ‘kit’ que s’envia per correu postal.

L’encreuament de la informació d’ambdues bases de dades pot establir relacions de parentiu i, per tant, determinar identificacions. Cal tenir en compte, però, que l’ADN del familiar més pròxim a la persona desapareguda permet disposar de més possibilitats d’èxit per identificar les restes trobades a les fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Gràcies al Programa, avui dia s’han pogut identificar i retornar a les famílies 18 individus desapareguts.

Per a més informació, consulteu el web justicia.gencat.cat/tancareldol