Un grup d'astrònoms afirma que diversos pobles prehistòrics de l'actual Europa occidental podrien haver construït tombes megalítiques amb un objectiu. Segons els seus estudis, el túnel d'accés a les anomenades ‘sepultures de corredor', llarg i estret, les hauria convertit en eines per a l'observació del cel nocturn i el seguiment dels moviments de les estrelles. Així, doncs, aquestes estructures serien les primeres eines astronòmiques utilitzades per observar el cel.
Els científics investiguen com l'ull humà, sense l'ajuda de cap dispositiu telescòpic, pot veure les estrelles en funció de la lluentor i el color del cel. Amb aquest objectiu, l'equip ha observat dòlmens portuguesos de 6.000 anys d'antiguitat similars a d'altres que es poden trobar al llarg de la costa atlàntica europea.
Passar la nit a l'interior d'aquestes estructures podria haver estat part d'un ritu de pas que incloïa l'observació del cel al vespre i l'alba a través de l'entrada. Des de les profunditats de l'estructura i a través de l'obertura d'uns deu graus, resultaria possible veure astres, inapreciables des de l'exterior, que apareixerien sobre una franja estreta de l'horitzó. És possible que s'atribuís la capacitat d'observar millor el cel a un poder atorgat pels avantpassats, amb els quals s'havia compartit l'espai durant tota la nit.
Fabio Silva, de la Universitat de Gal·les Trinity Saint David, explica que el coneixement de les posicions de les estrelles en moments específics de l'any podria haver ajudat els grups humans en temps de migracions estacionals.
Els científics investiguen com l'ull humà, sense l'ajuda de cap dispositiu telescòpic, pot veure les estrelles en funció de la lluentor i el color del cel. Amb aquest objectiu, l'equip ha observat dòlmens portuguesos de 6.000 anys d'antiguitat similars a d'altres que es poden trobar al llarg de la costa atlàntica europea.
Passar la nit a l'interior d'aquestes estructures podria haver estat part d'un ritu de pas que incloïa l'observació del cel al vespre i l'alba a través de l'entrada. Des de les profunditats de l'estructura i a través de l'obertura d'uns deu graus, resultaria possible veure astres, inapreciables des de l'exterior, que apareixerien sobre una franja estreta de l'horitzó. És possible que s'atribuís la capacitat d'observar millor el cel a un poder atorgat pels avantpassats, amb els quals s'havia compartit l'espai durant tota la nit.
Fabio Silva, de la Universitat de Gal·les Trinity Saint David, explica que el coneixement de les posicions de les estrelles en moments específics de l'any podria haver ajudat els grups humans en temps de migracions estacionals.
