Un equip d'arqueòlegs francesos que treballa a la ciutat de Sedeinga, al Sudan, ha descobert un enorme conjunt de piràmides construïdes fa dos mil·lennis que pertanyia al regne de Kuš. En total, han aparegut prop de 35 piràmides concentrades en un enclavament força reduït.
Les estructures tenen uns 2.000 anys d'antiguitat, quan el regne de Kuš es trobava en el seu moment més àlgid. Kuš és la paraula egípcia que denominava la regió de Núbia, que s'estenia al llarg de la vall del Nil i que comprenia des del sud de l'actual Egipte fins al nord de l'actual Sudan. Compartia límits amb Egipte, per la qual cosa els arqueòlegs creuen que la tradició de construir piràmides a la zona va estar influïda per l'arquitectura funerària egípcia.
La zona va ser una necròpolis durant segles i els arqueòlegs han deduït que s'hi van alçar tantes construccions funeràries com van cabre-hi al llarg dels anys. Per això, va arribar un moment en què, per manca d'espai, van reutilitzar les tombes més antigues per enterrar-hi nous difunts. Les construccions són de dimensions reduïdes; la més gran té set metres d'amplada a la seva base, i la més petita, que devia contenir el cos d'un nen difunt, no arriba a un metre.
En algunes de les tombes s'han trobat també restes òssies i alguns objectes. Una de les troballes més interessants és una taula d'ofrenes amb dibuixos dels déus egipcis Isis i Anubis, i amb una inscripció en llengua meroítica que parla d'una dona anomenada Aba-la. Els arqueòlegs creuen que aquesta paraula podria fer referència a una anciana i que tant la taula d'ofrenes com les inscripcions formaven part de l'homenatge a la difunta en el seu enterrament.
La peculiaritat d'aquestes piràmides s'aprecia en el seu disseny, que combina la tradició egípcia amb la local, de construcció circular. Moltes de les piràmides tenen una cúpula circular a l'interior de la base. Només existeix una piràmide fora de Sedeinga construïda amb aquestes característiques, per això els investigadors encara no han pogut descobrir perquè optaven per aquesta tècnica.
Les estructures tenen uns 2.000 anys d'antiguitat, quan el regne de Kuš es trobava en el seu moment més àlgid. Kuš és la paraula egípcia que denominava la regió de Núbia, que s'estenia al llarg de la vall del Nil i que comprenia des del sud de l'actual Egipte fins al nord de l'actual Sudan. Compartia límits amb Egipte, per la qual cosa els arqueòlegs creuen que la tradició de construir piràmides a la zona va estar influïda per l'arquitectura funerària egípcia.
La zona va ser una necròpolis durant segles i els arqueòlegs han deduït que s'hi van alçar tantes construccions funeràries com van cabre-hi al llarg dels anys. Per això, va arribar un moment en què, per manca d'espai, van reutilitzar les tombes més antigues per enterrar-hi nous difunts. Les construccions són de dimensions reduïdes; la més gran té set metres d'amplada a la seva base, i la més petita, que devia contenir el cos d'un nen difunt, no arriba a un metre.
En algunes de les tombes s'han trobat també restes òssies i alguns objectes. Una de les troballes més interessants és una taula d'ofrenes amb dibuixos dels déus egipcis Isis i Anubis, i amb una inscripció en llengua meroítica que parla d'una dona anomenada Aba-la. Els arqueòlegs creuen que aquesta paraula podria fer referència a una anciana i que tant la taula d'ofrenes com les inscripcions formaven part de l'homenatge a la difunta en el seu enterrament.
La peculiaritat d'aquestes piràmides s'aprecia en el seu disseny, que combina la tradició egípcia amb la local, de construcció circular. Moltes de les piràmides tenen una cúpula circular a l'interior de la base. Només existeix una piràmide fora de Sedeinga construïda amb aquestes característiques, per això els investigadors encara no han pogut descobrir perquè optaven per aquesta tècnica.