L'antropòleg forense Fernando Serrulla ha confirmat la troballa de 45 cervells i un cor entre els més de cent cadàvers d'una fossa de la Guerra Civil a la muntanya de la Pedraja (Burgos). Els òrgans, trobats l'any 2010 durant l'exhumació de la fossa dirigida per Francisco Etxeberría, forense i president de la Societat de Ciències Aranzadi, semblen haver-se conservat per la humitat i el tipus de sòl.
Serrulla és autor d'un estudi científic sobre tres dels cervells trobats a la fossa. Segons explica, la zona és argilosa i àcida, i segurament va quedar inundada poc després dels enterraments. L'aigua hauria impedit la proliferació de microbis causants de la putrefacció i hauria afavorit un procés conegut com saponificació, que converteix un cos gras en sabonós per l'acció d'un element líquid.
Una col·lecció única per a la ciència i rellevant per a la llei
L'investigador assegura que les restes haurien de ser considerades "patrimoni científic mundial", ja que constitueixen "la col·lecció de cervells saponificats més nombrosa i més ben conservada del món".
Dos dels cervells encara contenen el projectil de l'arma de foc amb què van ser assassinats. En un altre hi ha evidències d'hemorràgia intracranial abans de la mort, que per Serrulla es tracta d'"un indici de tortura". Els cervells podrien ser una prova en un hipotètic judici pels crims del franquisme, però abans caldria que el govern espanyol deixés sense efecte la Llei d'amnistia de 1977, tal com va sol·licitar el relator de Nacions Unides Pablo de Greiff l'any 2014.
Serrulla és autor d'un estudi científic sobre tres dels cervells trobats a la fossa. Segons explica, la zona és argilosa i àcida, i segurament va quedar inundada poc després dels enterraments. L'aigua hauria impedit la proliferació de microbis causants de la putrefacció i hauria afavorit un procés conegut com saponificació, que converteix un cos gras en sabonós per l'acció d'un element líquid.
Una col·lecció única per a la ciència i rellevant per a la llei
L'investigador assegura que les restes haurien de ser considerades "patrimoni científic mundial", ja que constitueixen "la col·lecció de cervells saponificats més nombrosa i més ben conservada del món".
Dos dels cervells encara contenen el projectil de l'arma de foc amb què van ser assassinats. En un altre hi ha evidències d'hemorràgia intracranial abans de la mort, que per Serrulla es tracta d'"un indici de tortura". Els cervells podrien ser una prova en un hipotètic judici pels crims del franquisme, però abans caldria que el govern espanyol deixés sense efecte la Llei d'amnistia de 1977, tal com va sol·licitar el relator de Nacions Unides Pablo de Greiff l'any 2014.
