Les excavacions al jaciment de la cova de Can Sadurní, a Begues, han tret a la llum una necròpolis de 6.400 anys d'antiguitat on es van inhumar quatre cossos humans segons un ritu funerari desconegut fins ara a la península Ibèrica. Els esquelets s'han desenterrat pràcticament íntegres, en molt bon estat de conservació i en la posició exacta en què van ser dipositats.
Les restes pertanyen a un home d'uns 50 anys, un home més jove que podria ser un adolescent i dos infants d'entre tres i sis anys. Tots van ser dipositats en posició fetal i alineats al voltant d'una de les parets interiors de la cova. La posició, extremament replegada, amb la columna vertebral doblegada i les cames flexionades fins a tocar-se els genolls amb el tòrax, fa pensar que van ser lligats amb cordes i embolicats amb una mortalla que els constrenyia.
Tots els cossos reposen sobre el seu costat dret i estan col·locats d'esquena a la paret nord de la cova. No van ser enterrats, només disposats a un metre de distància els uns dels altres. Amb el temps, els cossos inhumats s'anaven cobrint amb altres sediments fins que es podien dipositar noves inhumacions al damunt. Els experts han calculat que aquesta pràctica funerària va durar uns dos-cents anys.
Juntament amb l'individu adult s'ha trobat un aixovar funerari compost per un vas ovoïdal amb dues nanses, les restes d'algunes parts del cos de dues cabres i un vedell i un penjoll fet amb os polit. A la vora dels cossos també s'han trobat senyals de foc rodejades de restes de menjar, que indiquen que probablement s'hi cremava una petita llar per vetllar els morts durant unes hores.
Es tracta d'una troballa sorprenent i de gran valor arqueològic, no només pel nou model funerari descobert, sinó perquè fins ara s'han localitzat molt poques coves amb necròpolis del neolític mitjà inicial. De fet, és el primer cop que es troben cossos inhumats d'aquest període que mostrin una pràctica tan intencionada de ritu funerari.
Les excavacions a la cova de Can Sadurní s'emmarquen en del projecte d'investigació "La prehistòria al sud-est del Llobregat, de la costa a les muntanyes de Garraf-Ordal", que lidera el Col·lectiu per a la investigació de la Prehistòria i l'Arqueologia de Garraf-Ordal (CIPAG), en col·laboració amb el Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona. En aquesta campanya també hi ha participat la Universitat Autònoma de Barcelona, amb l'estudi dels quatre esquelets trobats.
Les restes pertanyen a un home d'uns 50 anys, un home més jove que podria ser un adolescent i dos infants d'entre tres i sis anys. Tots van ser dipositats en posició fetal i alineats al voltant d'una de les parets interiors de la cova. La posició, extremament replegada, amb la columna vertebral doblegada i les cames flexionades fins a tocar-se els genolls amb el tòrax, fa pensar que van ser lligats amb cordes i embolicats amb una mortalla que els constrenyia.
Tots els cossos reposen sobre el seu costat dret i estan col·locats d'esquena a la paret nord de la cova. No van ser enterrats, només disposats a un metre de distància els uns dels altres. Amb el temps, els cossos inhumats s'anaven cobrint amb altres sediments fins que es podien dipositar noves inhumacions al damunt. Els experts han calculat que aquesta pràctica funerària va durar uns dos-cents anys.
Juntament amb l'individu adult s'ha trobat un aixovar funerari compost per un vas ovoïdal amb dues nanses, les restes d'algunes parts del cos de dues cabres i un vedell i un penjoll fet amb os polit. A la vora dels cossos també s'han trobat senyals de foc rodejades de restes de menjar, que indiquen que probablement s'hi cremava una petita llar per vetllar els morts durant unes hores.
Es tracta d'una troballa sorprenent i de gran valor arqueològic, no només pel nou model funerari descobert, sinó perquè fins ara s'han localitzat molt poques coves amb necròpolis del neolític mitjà inicial. De fet, és el primer cop que es troben cossos inhumats d'aquest període que mostrin una pràctica tan intencionada de ritu funerari.
Les excavacions a la cova de Can Sadurní s'emmarquen en del projecte d'investigació "La prehistòria al sud-est del Llobregat, de la costa a les muntanyes de Garraf-Ordal", que lidera el Col·lectiu per a la investigació de la Prehistòria i l'Arqueologia de Garraf-Ordal (CIPAG), en col·laboració amb el Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona. En aquesta campanya també hi ha participat la Universitat Autònoma de Barcelona, amb l'estudi dels quatre esquelets trobats.