Pocs dies després que l'Associació Nacional de Museus d'Holanda engegués una campanya per localitzar els propietaris de 139 obres d'art que els nazis van robar a famílies jueves durant el Tercer Reich, un enorme tresor d'art modern confiscat pel règim nazi ha estat descobert en un apartament de Munic entre piles de deixalles i brutícia.
Gairebé 1.500 peces que portaven més de setanta anys desaparegudes s'amagaven a l'apartament de Cornelius Gurlitt, de 79 anys, fill d'un marxant d'art que va treballar per a Hitler. Entre elles hi ha quadres, dibuixos i gravats dels artistes més representatius del segle XX: Pablo Picasso, Henri Matisse, Pierre-Auguste Renoir, Gustave Courbet, Paul Klee, Ernst Ludwig Kirchner, Franz Marc, Max Beckmann o Max Liebermann. Algunes ni tan sols havien estat catalogades abans i no es coneixien, com una pintura de Marc Chagall i un autoretrat d'Otto Dix.
Prop de 300 de les peces trobades van ser classificades pel règim com a "art degenerat", és a dir, art jueu o d'estil molt allunyat de la cosmovisió nazi. Algunes havien estat exposades als museus alemanys abans de ser retirades pel règim l'any 1937. Hildebrand Gurlitt va ser reclutat per vendre aquestes obres descartades a l'estranger, per obtenir fons per a l'estat. El marxant també va comprar art pel seu compte a col·leccionistes jueus desesperats, que en aquells moments es van veure obligats a vendre les seves pertinences a preus insignificants.
La troballa es va produir a la primavera de 2011, quan agents del servei de duanes de Baviera van registrar l'apartament de Cornelius Gurlitt en una operació judicial sorgida arran de les sospites que va despertar l'home en un control duaner, quan viatjava de Suïssa a Munic amb 9.000 euros en efectiu a les butxaques.
Els objectes han estat traslladat a un dipòsit de seguretat a les instal·lacions de les autoritats duaneres, on un equip d'experts està analitzant-los, valorant-los i tractant de determinar qui són els seus propietaris. El valor estimat del conjunt podria ser superior als mil milions d'euros, fet que convertiria la troballa en una de les majors recuperacions d'art robat o confiscat pels nazis.
Gairebé 1.500 peces que portaven més de setanta anys desaparegudes s'amagaven a l'apartament de Cornelius Gurlitt, de 79 anys, fill d'un marxant d'art que va treballar per a Hitler. Entre elles hi ha quadres, dibuixos i gravats dels artistes més representatius del segle XX: Pablo Picasso, Henri Matisse, Pierre-Auguste Renoir, Gustave Courbet, Paul Klee, Ernst Ludwig Kirchner, Franz Marc, Max Beckmann o Max Liebermann. Algunes ni tan sols havien estat catalogades abans i no es coneixien, com una pintura de Marc Chagall i un autoretrat d'Otto Dix.
Prop de 300 de les peces trobades van ser classificades pel règim com a "art degenerat", és a dir, art jueu o d'estil molt allunyat de la cosmovisió nazi. Algunes havien estat exposades als museus alemanys abans de ser retirades pel règim l'any 1937. Hildebrand Gurlitt va ser reclutat per vendre aquestes obres descartades a l'estranger, per obtenir fons per a l'estat. El marxant també va comprar art pel seu compte a col·leccionistes jueus desesperats, que en aquells moments es van veure obligats a vendre les seves pertinences a preus insignificants.
La troballa es va produir a la primavera de 2011, quan agents del servei de duanes de Baviera van registrar l'apartament de Cornelius Gurlitt en una operació judicial sorgida arran de les sospites que va despertar l'home en un control duaner, quan viatjava de Suïssa a Munic amb 9.000 euros en efectiu a les butxaques.
Els objectes han estat traslladat a un dipòsit de seguretat a les instal·lacions de les autoritats duaneres, on un equip d'experts està analitzant-los, valorant-los i tractant de determinar qui són els seus propietaris. El valor estimat del conjunt podria ser superior als mil milions d'euros, fet que convertiria la troballa en una de les majors recuperacions d'art robat o confiscat pels nazis.