La història oficial narra que Austràlia va ser descoberta per exploradors holandesos al segle XVII, que en trepitjar la terra austral van considerar que era inhabitable i no la van colonitzar, deixant el camí obert a les posteriors expedicions britàniques. Més de 160 anys després, el 1770, el capità anglès James Cook va reclamar Austràlia per a la corona britànica, fent possible el primer assentament europeu a la nova colònia.
Ara, el redescobriment d'una troballa mil·lenària podria obligar a reescriure la història del continent australià. L'any 1944, durant la Segona Guerra Mundial, el soldat australià Maurie Isenberg va trobar cinc monedes antigues en una illa deshabitada de l'arxipèlag de Wessel, al nord de la costa d'Austràlia. En aquell moment no va donar valor al tresor i el va guardar fins a l'any 1979, quan, conscient de la importància de la troballa, va marcar en un mapa el punt exacte on l'havia trobat i va enviar les monedes a un museu.
Un equip d'arqueòlegs australians i nord-americans liderat per la Universitat d'Indiana, als Estats Units, ha descobert que les monedes provenen de l'antic sultanat de Kilwa, que ocupava part de l'actual Tanzània, i que tenen entre 900 i 1.300 anys d'antiguitat. El descobriment ha fet trontollar la història dels primers visitants estrangers al continent australià. Si fins avui els llibres narraven que la primera persona aliena a trepitjar terra australiana va ser l'holandès Willem Janszoon el 1606, les monedes trobades demostrarien que mariners de països llunyans podrienhaver-hi desembarcat molt abans.
Per això, el professor australià Ian McIntosh, líder de l'equip d'experts que ha recuperat la investigació, ha preparat una expedició a l'indret on Isenberg va fer el descobriment. El proper mes de juliol, un equip d'experts viatjarà a Wessel amb el mapa on el soldat va marcar amb una ‘X' el punt exacte, amb l'objectiu d'esclarir el misteri dels primers descobridors del continent. La primera hipòtesi dels arqueòlegs és que les monedes podrien haver arribat a través d'una ruta comercial marítima que possiblement unia les costes d'Àfrica oriental, Aràbia i l'Índia amb les illes d'Austràlia.
Ara, el redescobriment d'una troballa mil·lenària podria obligar a reescriure la història del continent australià. L'any 1944, durant la Segona Guerra Mundial, el soldat australià Maurie Isenberg va trobar cinc monedes antigues en una illa deshabitada de l'arxipèlag de Wessel, al nord de la costa d'Austràlia. En aquell moment no va donar valor al tresor i el va guardar fins a l'any 1979, quan, conscient de la importància de la troballa, va marcar en un mapa el punt exacte on l'havia trobat i va enviar les monedes a un museu.
Un equip d'arqueòlegs australians i nord-americans liderat per la Universitat d'Indiana, als Estats Units, ha descobert que les monedes provenen de l'antic sultanat de Kilwa, que ocupava part de l'actual Tanzània, i que tenen entre 900 i 1.300 anys d'antiguitat. El descobriment ha fet trontollar la història dels primers visitants estrangers al continent australià. Si fins avui els llibres narraven que la primera persona aliena a trepitjar terra australiana va ser l'holandès Willem Janszoon el 1606, les monedes trobades demostrarien que mariners de països llunyans podrienhaver-hi desembarcat molt abans.
Per això, el professor australià Ian McIntosh, líder de l'equip d'experts que ha recuperat la investigació, ha preparat una expedició a l'indret on Isenberg va fer el descobriment. El proper mes de juliol, un equip d'experts viatjarà a Wessel amb el mapa on el soldat va marcar amb una ‘X' el punt exacte, amb l'objectiu d'esclarir el misteri dels primers descobridors del continent. La primera hipòtesi dels arqueòlegs és que les monedes podrien haver arribat a través d'una ruta comercial marítima que possiblement unia les costes d'Àfrica oriental, Aràbia i l'Índia amb les illes d'Austràlia.