Un equip d'arqueòlegs de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic (INAH) ha descobert el major nombre d'ossos humans que s'ha trobat fins ara en una ofrena ritual. Un total de 50 cranis i més de 250 ossos de mandíbula han estat desenterrats al temple més sagrat de l'imperi asteca, el temple major de Tenochtitlán, a l'actual Ciutat de Mèxic.
Les calaveres, que daten de fa 500 anys, pertanyien a homes i dones d'entre 20 i 35 anys que van ser víctimes de sacrificis rituals associats a l'adoració de Mictlantecuhtli, déu de la mort. Han estat localitzades al voltant d'una pedra de sacrificis, i es creu que algunes podrien haver estat traslladades a d'altres indrets. Cinc calaveres s'han trobat enterrades sota la plataforma cerimonial i presenten uns forats als laterals que indiquen que van ser clavades en una estaca de fusta on es penjaven els cranis de persones sacrificades i que s'exposava a prop dels temples. Alguns cranis, a més, van ser manipulats amb la intenció de preparar màscares, però mai no es van acabar de fabricar.
La troballa és de gran importància històrica, ja que aporta noves dades sobre les pràctiques de la civilització precolombina. El temple major de Ciutat de Mèxic és l'indret on van tenir lloc, fins a la conquesta espanyola al segle XVI, les cerimònies asteques més importants, i aquests descobriments han proporcionat nova informació sobre com usaven el cos humà en les seves pràctiques rituals. Fins ara no s'havia associat la decapitació a les pedres de sacrifici, que solien utilitzar-se per tombar-hi les persones i obrir-los el pit per treure'ls el cor.
Les calaveres, que daten de fa 500 anys, pertanyien a homes i dones d'entre 20 i 35 anys que van ser víctimes de sacrificis rituals associats a l'adoració de Mictlantecuhtli, déu de la mort. Han estat localitzades al voltant d'una pedra de sacrificis, i es creu que algunes podrien haver estat traslladades a d'altres indrets. Cinc calaveres s'han trobat enterrades sota la plataforma cerimonial i presenten uns forats als laterals que indiquen que van ser clavades en una estaca de fusta on es penjaven els cranis de persones sacrificades i que s'exposava a prop dels temples. Alguns cranis, a més, van ser manipulats amb la intenció de preparar màscares, però mai no es van acabar de fabricar.
La troballa és de gran importància històrica, ja que aporta noves dades sobre les pràctiques de la civilització precolombina. El temple major de Ciutat de Mèxic és l'indret on van tenir lloc, fins a la conquesta espanyola al segle XVI, les cerimònies asteques més importants, i aquests descobriments han proporcionat nova informació sobre com usaven el cos humà en les seves pràctiques rituals. Fins ara no s'havia associat la decapitació a les pedres de sacrifici, que solien utilitzar-se per tombar-hi les persones i obrir-los el pit per treure'ls el cor.
