És possible trobar en diversos manuscrits medievals petites il·lustracions que representen des de cares grotescament deformades fins a monjos defecant, passant per altres miniatures que es mouen entre la raresa i l'humor irreverent. Tot i que no podem conèixer de primera mà les intencions dels seus autors, sí que és cert que aquest tipus de gargots podrien haver ajudat els escribes a escapar de la rigidesa de la seva tasca. Persones adultes, en definitiva.
Més inusual és el que ha descobert un estudi recent als marges d'un manuscrit medieval d'un convent de Nàpols, a Itàlia. Es tracta d'una sèrie de dibuixos que semblen obra de nens i representen dues figures amb aspecte de dimonis i una persona acompanyada d'un cavall o una vaca. Els infants haurien tingut accés a l'obra del segle XIV un parell de segles més tard.
Una investigació psicològica inesperada
L'autora de l'estudi, Deborah Thorpe, investigadora al Centre de Malalties Cròniques i Trastorns de la Universitat de York, al Regne Unit, va fer la troballa de manera casual, mentre cercava manuscrits medievals a Internet per a un altre projecte.
Després de topar-s'hi, i suposant que es tractava de l'obra d'un infant, es va posar en contacte amb psicòlegs infantils. Els investigadors li van confirmar que els dibuixos probablement van ser fets per nens d'entre quatre i sis anys, basant-se en aspectes com "les formes allargades, les cames molt llargues, la falta d'un tors i la importància del cap", segons Thorpe, que explica que són molt similars als gargots que fan els nens actuals.
L'estudi, publicat a la revista ‘Cogent Arts & Humanities', suggereix que als infants se'ls va permetre l'accés al llibre. Els investigadors es pregunten, en el cas que les il·lustracions guardin una relació simbòlica amb el text, si és possible que els nens fessin servir aquest llibre medieval en el seu procés d'alfabetització, o si algú altre els el va llegir.
El volum en qüestió, ‘LSJ 361', conservat a la Universitat de Pennsilvània, és un llibre de taules astrològiques i astronòmiques i sermons dominics escrit en llatí. Va ser escrit el 1327 al convent dominic de Nàpols, segons revela una inscripció a l'interior de la coberta.
Més inusual és el que ha descobert un estudi recent als marges d'un manuscrit medieval d'un convent de Nàpols, a Itàlia. Es tracta d'una sèrie de dibuixos que semblen obra de nens i representen dues figures amb aspecte de dimonis i una persona acompanyada d'un cavall o una vaca. Els infants haurien tingut accés a l'obra del segle XIV un parell de segles més tard.
Una investigació psicològica inesperada
L'autora de l'estudi, Deborah Thorpe, investigadora al Centre de Malalties Cròniques i Trastorns de la Universitat de York, al Regne Unit, va fer la troballa de manera casual, mentre cercava manuscrits medievals a Internet per a un altre projecte.
Després de topar-s'hi, i suposant que es tractava de l'obra d'un infant, es va posar en contacte amb psicòlegs infantils. Els investigadors li van confirmar que els dibuixos probablement van ser fets per nens d'entre quatre i sis anys, basant-se en aspectes com "les formes allargades, les cames molt llargues, la falta d'un tors i la importància del cap", segons Thorpe, que explica que són molt similars als gargots que fan els nens actuals.
L'estudi, publicat a la revista ‘Cogent Arts & Humanities', suggereix que als infants se'ls va permetre l'accés al llibre. Els investigadors es pregunten, en el cas que les il·lustracions guardin una relació simbòlica amb el text, si és possible que els nens fessin servir aquest llibre medieval en el seu procés d'alfabetització, o si algú altre els el va llegir.
El volum en qüestió, ‘LSJ 361', conservat a la Universitat de Pennsilvània, és un llibre de taules astrològiques i astronòmiques i sermons dominics escrit en llatí. Va ser escrit el 1327 al convent dominic de Nàpols, segons revela una inscripció a l'interior de la coberta.
