Empúries és l'únic jaciment de l'Estat espanyol amb restes d'una ciutat grega i un emplaçament romà posterior. A la zona romana d'aquest jaciment excepcional, fa poc es va inaugurar un nou centre de visitants. Amb motiu de les obres, s'han descobert dues importants necròpolis amb quasi un centener de cossos i rics aixovars funeraris. Les excavacions, fetes en una extensió de 2.460 metres quadrats i que han arribat als quatre metres de profunditat, han localitzat una necròpolis romana alt imperial (de la segona meitat del segle II dC) amb 60 enterraments.
Enterraments amb joies
Les inhumacions s'han trobat en el seu estat original, és a dir, amb els cossos i l'aixovar funerari, format per objectes de ceràmica i vidre, peces de metall, joies i recipients que haurien contingut perfums. Destaca el d'una dona que va ser enterrada amb un ric aixovar: una arracada d'or, un collaret amb denes d'or i de pasta de vidre blau, un anell de pedra, un feix d'agulles de cap d'os, una moneda i una capsa de fusta decorada amb bronze. La moneda, un element comú a gran part dels enterraments, respon a la tradició romana segons la qual els difunts havien de pagar al barquer Caront perquè els portés del món dels vius fins al dels morts, creuant el llac Estígia. Al costat del cementiri romà, s'han trobat també un dipòsit d'aigua, un forn ceràmic i una instal·lació industrial de l'època romana republicana (segles I i II aC). I també una segona necròpolis, aquesta, grega, amb 30 enterraments dels segles V al III aC que contenen rics aixovars de ceràmica i vasos de vidre orientals. L'estudi dels cossos i els objectes permetrà conèixer millor com vivien els habitants d'Empúries, quines malalties patien i com acomiadaven els seus morts.
Enterraments amb joies
Les inhumacions s'han trobat en el seu estat original, és a dir, amb els cossos i l'aixovar funerari, format per objectes de ceràmica i vidre, peces de metall, joies i recipients que haurien contingut perfums. Destaca el d'una dona que va ser enterrada amb un ric aixovar: una arracada d'or, un collaret amb denes d'or i de pasta de vidre blau, un anell de pedra, un feix d'agulles de cap d'os, una moneda i una capsa de fusta decorada amb bronze. La moneda, un element comú a gran part dels enterraments, respon a la tradició romana segons la qual els difunts havien de pagar al barquer Caront perquè els portés del món dels vius fins al dels morts, creuant el llac Estígia. Al costat del cementiri romà, s'han trobat també un dipòsit d'aigua, un forn ceràmic i una instal·lació industrial de l'època romana republicana (segles I i II aC). I també una segona necròpolis, aquesta, grega, amb 30 enterraments dels segles V al III aC que contenen rics aixovars de ceràmica i vasos de vidre orientals. L'estudi dels cossos i els objectes permetrà conèixer millor com vivien els habitants d'Empúries, quines malalties patien i com acomiadaven els seus morts.