Troben l'absis i la planta de Sant Pere de Figueres

Una exploració amb georadar al nucli antic de Figueres ha permès localitzar aquestes parts de l'antiga església romànica

Actual església de Sant Pere de Figueres
Actual església de Sant Pere de Figueres
13 de maig del 2014
Autor
Carla Galisteo
El passat mes de març, la Fundació Albert Tomàs i Bassols va engegar una exploració amb georadar sota diversos punts del centre històric de Figueres amb l'objectiu de delimitar el perímetre de la muralla medieval més antiga de la ciutat. Els resultats de la prospecció han estat superiors als esperats: no només s'han localitzat indicis del recinte emmurallat, sinó que també ha aparegut l'absis de l'antiga església romànica i gòtica i algunes tombes modernes.

L'exploració ha consistit a obtenir imatges del subsòl en una àrea de 500 metres quadrats –i a 2,5 metres de profunditat– que inclou quatre punts del nucli antic: l'església de Sant Pere, la plaça de l'Ajuntament, el carrer de Maria Àngels Vayreda i la plaça Gala-Dalí. A la plaça de l'Ajuntament s'han localitzat les restes d'una gran estructura enderrocada; al carrer de Maria Àngels Vayreda, dos elements que es creu que són les restes d'un mur de dos metres d'amplada, i a la plaça Gala-Dalí s'han identificat també les restes d'un mur amb les mateixes dimensions. Tot i que encara no s'ha confirmat amb exactitud, aquestes troballes podrien correspondre a la muralla buscada, i el perímetre que els experts havien delimitat inicialment s'ha desplaçat uns sis metres.

Sota l'actual església de Sant Pere no s'ha trobat cap element de l'antic recinte emmurallat, però la sorpresa ha estat descobrir les restes de la planta i l'absis de l'antiga església romànica i gòtica. Han aparegut després de realitzar una segona prospecció al subsòl del temple, engegada arran de la descoberta d'un conjunt de cavitats d'enterrament alineades a banda i banda de la nau i datades d'entre els segles XVI i XVIII. La planta i l'absis, que fa 4,5 metres de llargada, han aparegut a partir d'1,10 metres de profunditat i datarien d'entre els segles X i XI.