Tot i l'advertència de Calpúrnia, la seva dona, que havia tingut un somni premonitori en el qual l'havia vist morir, Juli Cèsar va anar al senat els idus de març del 44 aC. Allà l'esperaven diversos senadors afilant les seves dagues. Un cop va seure per presidir la sessió, va rebre 23 punyalades que li van causar la mort. Ara, un grup d'investigadors italians, en col·laboració amb membres del CSIC, ha trobat el punt exacte on es va perpetrar el crim. Tot i que pels textos clàssics se sabia que el dictador va caure al costat de l'estàtua de Pompeu, fins ara no s'havia trobat cap testimoni material d'aquest lloc.
La troballa ha revelat una gran estructura de formigó de tres metres d'amplada i dos d'alçada dins el complex arqueològic de Torre Argentina, a Roma. Pel que sembla, el fill adoptiu i successor de Cèsar, August, va ordenar aixecar aquest memorial per condemnar l'assassinat. El monument consisteix en quatre murs plens de formigó just al centre de l'hemicicle de la Cúria de Pompeu, on sovint es reunia el senat. Ara s'investiga si aquesta gran estructura de formigó també servia per tancar l'accés al recinte i convertir-lo en un memorial etern, tal com asseguren alguns textos.
Per reunir més informació, els investigadors també estudien les restes del Pòrtic de les Cent Columnes, que forma part del gran complex de més de 50.000 m² construït per Pompeu l'any 55 aC per commemorar els seus èxits militars. Tot indica que després del magnicidi els accessos al senat van quedar segellats perquè ningú no hi entrés mai més. Un membre del CSIC explica que l'any 1929, quan Mussolini va enderrocar part del nucli històric de Roma, va sortir a la llum aquesta zona desconeguda del complex de Pompeu. Els treballs sobre l'escenari del crim de Juli César duraran tres anys gràcies a un acord entre els governs italià i espanyol.
La troballa ha revelat una gran estructura de formigó de tres metres d'amplada i dos d'alçada dins el complex arqueològic de Torre Argentina, a Roma. Pel que sembla, el fill adoptiu i successor de Cèsar, August, va ordenar aixecar aquest memorial per condemnar l'assassinat. El monument consisteix en quatre murs plens de formigó just al centre de l'hemicicle de la Cúria de Pompeu, on sovint es reunia el senat. Ara s'investiga si aquesta gran estructura de formigó també servia per tancar l'accés al recinte i convertir-lo en un memorial etern, tal com asseguren alguns textos.
Per reunir més informació, els investigadors també estudien les restes del Pòrtic de les Cent Columnes, que forma part del gran complex de més de 50.000 m² construït per Pompeu l'any 55 aC per commemorar els seus èxits militars. Tot indica que després del magnicidi els accessos al senat van quedar segellats perquè ningú no hi entrés mai més. Un membre del CSIC explica que l'any 1929, quan Mussolini va enderrocar part del nucli històric de Roma, va sortir a la llum aquesta zona desconeguda del complex de Pompeu. Els treballs sobre l'escenari del crim de Juli César duraran tres anys gràcies a un acord entre els governs italià i espanyol.