Un equip d'arqueòlegs de la Universitat de Girona (UdG) ha localitzat les restes d'un micvé, un bany ritual jueu, a l'indret on s'ubicava l'última sinagoga del call de Girona. Datat del 1435, va ser el darrer que va utilitzar la població jueva de la ciutat fins a la seva expulsió a l'estiu de 1492 i és un dels pocs que es conserven de l'època medieval, amb exemplars similars només a Besalú, Sicília i Montpeller.
La troballa ha aportat noves dades sobre l'estructura i les instal·lacions de la sinagoga, la tercera i última que va tenir la ciutat de Girona abans de l'expulsió decretada pel rei Ferran contra les comunitats jueves. Les actes notarials que s'han conservat han permès conèixer l'emplaçament del temple, que es trobava a la zona nord-est de l'actual Centre Bonastruc ça Porta, així com altres institucions o serveis que acollia el complex: una escola per a homes, una per a dones, un hospital i un micvé, el bany ritual. Prenent aquestes dades, l'equip de la UdG va engegar una intervenció arqueològica amb l'objectiu de localitzar restes que confirmessin la informació aportada pels documents.
El resultat ha estat la troballa d'una estança petita i aïllada amb una piscina rectangular d'1,50 metres de profunditat. S'hi accedia per mitjà d'una llinda llarga i baixa i un replà de lloses de pedra que facilitava l'entrada a l'aigua i s'omplia a través d'un dipòsit de pedra i morter situat a l'exterior de la sala, amb una forma rectangular de 110 per 160 centímetres i una fondària de 50 centímetres. Es tracta d'una estructura més aviat senzilla, ja que a les darreries del segle XV la comunitat jueva era un grup minoritari perseguit, amb pocs recursos i poc pes a la ciutat.
La troballa s'incorporarà en la visita del Museu d'Història dels Jueus.
La troballa ha aportat noves dades sobre l'estructura i les instal·lacions de la sinagoga, la tercera i última que va tenir la ciutat de Girona abans de l'expulsió decretada pel rei Ferran contra les comunitats jueves. Les actes notarials que s'han conservat han permès conèixer l'emplaçament del temple, que es trobava a la zona nord-est de l'actual Centre Bonastruc ça Porta, així com altres institucions o serveis que acollia el complex: una escola per a homes, una per a dones, un hospital i un micvé, el bany ritual. Prenent aquestes dades, l'equip de la UdG va engegar una intervenció arqueològica amb l'objectiu de localitzar restes que confirmessin la informació aportada pels documents.
El resultat ha estat la troballa d'una estança petita i aïllada amb una piscina rectangular d'1,50 metres de profunditat. S'hi accedia per mitjà d'una llinda llarga i baixa i un replà de lloses de pedra que facilitava l'entrada a l'aigua i s'omplia a través d'un dipòsit de pedra i morter situat a l'exterior de la sala, amb una forma rectangular de 110 per 160 centímetres i una fondària de 50 centímetres. Es tracta d'una estructura més aviat senzilla, ja que a les darreries del segle XV la comunitat jueva era un grup minoritari perseguit, amb pocs recursos i poc pes a la ciutat.
La troballa s'incorporarà en la visita del Museu d'Història dels Jueus.