Un equip científic de la Universitat de Missouri, als Estats Units, ha localitzat el registre fòssil d'un tercer metacarpià –l'os central del palmell de la mà, el que uneix el carp amb el dit del cor– més antic del món. Amb 1,42 milions d'anys d'antiguitat, ha estat extret de la mà d'un ancestre humà, probablement un ‘Homo erectus', trobat al jaciment de Katio, a Kenya.
L'os trobat és un dels cinc metacarpians que conformen la part central del palmell de la mà, que uneixen els dits amb el carp. Es tracta de l'evidència més primerenca d'una mà moderna, l'estructura òssia responsable d'un gran èxit evolutiu de l'espècie humana: la capacitat per fabricar i utilitzar eines, una habilitat manual pròpia de l'ésser humà actual que no tenen els primats.
Fins ara, l'escassetat de restes fòssils d'aquesta tipologia havia impedit saber amb exactitud quan es va formar l'engranatge de la mà que posseïm avui, quan aquesta morfologia va aparèixer per primera vegada en l'arbre evolutiu humà. El primer registre fòssil que es coneixia d'aquesta estructura òssia corresponia als homínids de la Sima de los Huesos, a Atapuerca, i datava de fa 800.000 anys. Tot i que se sospitava que ja s'havia desenvolupat en els orígens del gènere Homo, fa dos milions d'anys, no es podia demostrar.
El nou descobriment ha fet avançar 600.000 anys el desenvolupament del procés estiloide de la mà, i ha permès comprovar que les conductes manipuladores pròpies dels humans també poden ser atribuïdes a homínids anteriors a l'‘Homo erectus'. El procés estiloide permet aplicar més pressió quan els dits fan pinça, així com realitzar múltiples moviments essencials per fabricar i manipular eines: girar el canell, agafar objectes amb més precisió o colpejar i aixafar amb més força.
Els resultats de la investigació han estat publicats a la revista científica ‘Proceedings of the National Academy of Sciences' (PNAS).
L'os trobat és un dels cinc metacarpians que conformen la part central del palmell de la mà, que uneixen els dits amb el carp. Es tracta de l'evidència més primerenca d'una mà moderna, l'estructura òssia responsable d'un gran èxit evolutiu de l'espècie humana: la capacitat per fabricar i utilitzar eines, una habilitat manual pròpia de l'ésser humà actual que no tenen els primats.
Fins ara, l'escassetat de restes fòssils d'aquesta tipologia havia impedit saber amb exactitud quan es va formar l'engranatge de la mà que posseïm avui, quan aquesta morfologia va aparèixer per primera vegada en l'arbre evolutiu humà. El primer registre fòssil que es coneixia d'aquesta estructura òssia corresponia als homínids de la Sima de los Huesos, a Atapuerca, i datava de fa 800.000 anys. Tot i que se sospitava que ja s'havia desenvolupat en els orígens del gènere Homo, fa dos milions d'anys, no es podia demostrar.
El nou descobriment ha fet avançar 600.000 anys el desenvolupament del procés estiloide de la mà, i ha permès comprovar que les conductes manipuladores pròpies dels humans també poden ser atribuïdes a homínids anteriors a l'‘Homo erectus'. El procés estiloide permet aplicar més pressió quan els dits fan pinça, així com realitzar múltiples moviments essencials per fabricar i manipular eines: girar el canell, agafar objectes amb més precisió o colpejar i aixafar amb més força.
Els resultats de la investigació han estat publicats a la revista científica ‘Proceedings of the National Academy of Sciences' (PNAS).
