La Universitat de Bolonya ha identificat el que podria ser el pergamí complet de la Torà més antic del món, que conté el conjunt dels cinc llibres sagrats de les escriptures hebrees. Fins ara es creia que el text, que es conserva a la biblioteca de la universitat des de fa més de 100 anys, era del segle XVII. Havia estat examinat i mal datat l'any 1889 per un antic bibliotecari, que el va etiquetar com a ‘Pergamí 2'.
El descobriment l'ha realitzat el professor d'hebreu Mauro Perani, després de tornar a estudiar el pergamí per incloure'l en un nou catàleg de la col·lecció judaica de la universitat. Sospitant que la seva antiguitat no era la correcta per l'estil d'escriptura, va sotmetre el document a una sèrie de proves de datació per carboni 14 que han determinat que es va fabricar entre els anys 1155 i 1225.
Actualment es conserven diversos fragments de la Torà que són més antics, però fins ara no existia cap pergamí complet amb els cinc llibres. Les proves s'han realitzat a la Universitat de Salento (Itàlia) i al Laboratori de Datació de Radiocarboni de la Universitat d'Illinois (EUA), i han tret a la llum moltes característiques gràfiques i estils d'escriptura que al segle XVII ja no s'utilitzaven.
El pergamí conté els llibres del Gènesi, l'Èxode, el Levític, els Nombres i el Deuteronomi, escrits a tres columnes sobre 56 segments de cuir d'ovella cosits entre si fins a formar un rotlle de 36 metres de llargada i 64 centímetres d'amplada.
El professor Perani dirigeix el projecte Genizah, un treball de cerca i catalogació de fragments de manuscrits hebreus arreu d'Itàlia. Durant les dues darreres dècades ha localitzat, fotografiat i catalogat prop de 13.000 fragments de textos bíblics, de literatura talmúdica, llengua hebrea i pensament i història jueus.
El descobriment l'ha realitzat el professor d'hebreu Mauro Perani, després de tornar a estudiar el pergamí per incloure'l en un nou catàleg de la col·lecció judaica de la universitat. Sospitant que la seva antiguitat no era la correcta per l'estil d'escriptura, va sotmetre el document a una sèrie de proves de datació per carboni 14 que han determinat que es va fabricar entre els anys 1155 i 1225.
Actualment es conserven diversos fragments de la Torà que són més antics, però fins ara no existia cap pergamí complet amb els cinc llibres. Les proves s'han realitzat a la Universitat de Salento (Itàlia) i al Laboratori de Datació de Radiocarboni de la Universitat d'Illinois (EUA), i han tret a la llum moltes característiques gràfiques i estils d'escriptura que al segle XVII ja no s'utilitzaven.
El pergamí conté els llibres del Gènesi, l'Èxode, el Levític, els Nombres i el Deuteronomi, escrits a tres columnes sobre 56 segments de cuir d'ovella cosits entre si fins a formar un rotlle de 36 metres de llargada i 64 centímetres d'amplada.
El professor Perani dirigeix el projecte Genizah, un treball de cerca i catalogació de fragments de manuscrits hebreus arreu d'Itàlia. Durant les dues darreres dècades ha localitzat, fotografiat i catalogat prop de 13.000 fragments de textos bíblics, de literatura talmúdica, llengua hebrea i pensament i història jueus.