Els arqueòlegs del projecte Djehuty, liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), han descobert durant la campanya que han dut a terme des de principis d'aquest any a Luxor les tombes i els aixovars de quatre alts dignataris que van viure a Egipte fa 3.550 anys. La troballa ha confirmat que el turó de Dra Abu el-Naga va ser el cementiri dels principals personatges de la dinastia XVII.
Dos dels enterraments excavats pertanyen al príncep Intefmose i al dignatari Ahhotep, com indiquen les inscripcions trobades als seus respectius aixovars. Al sepulcre d'Intefmose s'ha trobat una estàtua que el representa i la part inferior d'un obelisc que es va aixecar davant de la seva tomba per marcar-ne l'entrada. Els arqueòlegs creuen que podria tractar-se del fill del rei Sobekemsaf, un dels primers de la dinastia XVII. A la tomba d'Ahhotep han aparegut tres figuretes funeràries de fang anomenades ‘shabtis', que representen mòmies humanes.
Al costat d'aquests enterraments ha aparegut el taüt intacte d'un nen desconegut que va morir als quatre o cinc anys, la mòmia del qual es troba embolcallada amb un sudari de lli. Prop d'aquest taüt també s'han trobat vuit ‘shabtis' de fusta i quatre peces de lli que contenen el nom d'Ahmose-sapair, un príncep hereu que va viure la transició de la dinastia XVII a la XVIII i que, tot i que va morir quan encara era un nen, va ser molt venerat i va rebre culte durant 500 anys. Fins i tot es va incloure a les llistes de reis que es van confeccionar anys després. Els experts han desmentit que el taüt amb el cos d'un nen pugui pertànyer al príncep Ahmose-sapair, la mòmia del qual segueix sent una incògnita. Però els arqueòlegs creuen, gràcies a documents datats de l'any 1000, que podria estar enterrada a la zona.
Altres objectes trobats a la zona són una sandàlia de fibra vegetal, part d'un instrument musical i una bola de faiança relacionada amb algun joc infantil. La importància d'aquestes troballes rau en les noves dades que aportaran per entendre aquesta època de gran complexitat política en què la ciutat de Tebes es va convertir en la capital del regne i es va començar a gestar l'imperi egipci.
Dos dels enterraments excavats pertanyen al príncep Intefmose i al dignatari Ahhotep, com indiquen les inscripcions trobades als seus respectius aixovars. Al sepulcre d'Intefmose s'ha trobat una estàtua que el representa i la part inferior d'un obelisc que es va aixecar davant de la seva tomba per marcar-ne l'entrada. Els arqueòlegs creuen que podria tractar-se del fill del rei Sobekemsaf, un dels primers de la dinastia XVII. A la tomba d'Ahhotep han aparegut tres figuretes funeràries de fang anomenades ‘shabtis', que representen mòmies humanes.
Al costat d'aquests enterraments ha aparegut el taüt intacte d'un nen desconegut que va morir als quatre o cinc anys, la mòmia del qual es troba embolcallada amb un sudari de lli. Prop d'aquest taüt també s'han trobat vuit ‘shabtis' de fusta i quatre peces de lli que contenen el nom d'Ahmose-sapair, un príncep hereu que va viure la transició de la dinastia XVII a la XVIII i que, tot i que va morir quan encara era un nen, va ser molt venerat i va rebre culte durant 500 anys. Fins i tot es va incloure a les llistes de reis que es van confeccionar anys després. Els experts han desmentit que el taüt amb el cos d'un nen pugui pertànyer al príncep Ahmose-sapair, la mòmia del qual segueix sent una incògnita. Però els arqueòlegs creuen, gràcies a documents datats de l'any 1000, que podria estar enterrada a la zona.
Altres objectes trobats a la zona són una sandàlia de fibra vegetal, part d'un instrument musical i una bola de faiança relacionada amb algun joc infantil. La importància d'aquestes troballes rau en les noves dades que aportaran per entendre aquesta època de gran complexitat política en què la ciutat de Tebes es va convertir en la capital del regne i es va començar a gestar l'imperi egipci.