Un equip d'investigadors del Grup de Recerca del Quaternari (GRQ) i del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP-UB) de la Universitat de Barcelona ha descobert una espècie de cèrvid de 90.000 anys d'antiguitat al jaciment de la cova del Rinoceront de Castelldefels. Són les primeres restes trobades a la península Ibèrica d'aquesta espècie, actualment extingida, que fins ara només s'havia localitzat en dos jaciments del sud-est de França.
L'‘Haploidoceros mediterraneus' pertany a la família del cérvol actual, tot i que presenta diverses diferències. Té unes dimensions més petites, però les seves banyes són més grans i pesades, amb tan sols dues puntes cadascuna. A la cova del Rinoceront s'han pogut identificar prop de set-centes restes pertanyents a dotze individus, dels quals s'han recuperat els esquelets pràcticament sencers.
La troballa ha donat pas a diverses hipòtesis i modificacions dels coneixements que fins ara es tenien sobre l'origen i l'evolució d'aquest animal. Es podria haver originat a la península Ibèrica, i el seu hàbitat s'ampliaria com a mínim a tot el sud d'Europa. Va perviure molt més temps del que es creia, i va ser una espècie més comuna al Plistocè del que se sabia. Fins ara, la seva extinció havia estat determinada en funció de les restes de 300.000 anys trobades als jaciments francesos, però la nova troballa ha demostrat que encara existia a la Península fa 90.000 anys.
El descobriment d'una espècie desconeguda ha convertit la cova del Rinoceront en un dels jaciments més importants per conèixer l'evolució dels animals prehistòrics que van habitar la zona. Conserva una gran quantitat de restes animals de períodes interglacials, i és l'únic de Catalunya i dels pocs de la Mediterrània que posseeix una seqüència estratigràfica que va dels 200.000 als 80.000 anys d'antiguitat.
L'Ajuntament de Castelldefels, que finança les excavacions juntament amb el Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, ha informat que adequarà un espai municipal per exposar permanentment les restes trobades.
L'‘Haploidoceros mediterraneus' pertany a la família del cérvol actual, tot i que presenta diverses diferències. Té unes dimensions més petites, però les seves banyes són més grans i pesades, amb tan sols dues puntes cadascuna. A la cova del Rinoceront s'han pogut identificar prop de set-centes restes pertanyents a dotze individus, dels quals s'han recuperat els esquelets pràcticament sencers.
La troballa ha donat pas a diverses hipòtesis i modificacions dels coneixements que fins ara es tenien sobre l'origen i l'evolució d'aquest animal. Es podria haver originat a la península Ibèrica, i el seu hàbitat s'ampliaria com a mínim a tot el sud d'Europa. Va perviure molt més temps del que es creia, i va ser una espècie més comuna al Plistocè del que se sabia. Fins ara, la seva extinció havia estat determinada en funció de les restes de 300.000 anys trobades als jaciments francesos, però la nova troballa ha demostrat que encara existia a la Península fa 90.000 anys.
El descobriment d'una espècie desconeguda ha convertit la cova del Rinoceront en un dels jaciments més importants per conèixer l'evolució dels animals prehistòrics que van habitar la zona. Conserva una gran quantitat de restes animals de períodes interglacials, i és l'únic de Catalunya i dels pocs de la Mediterrània que posseeix una seqüència estratigràfica que va dels 200.000 als 80.000 anys d'antiguitat.
L'Ajuntament de Castelldefels, que finança les excavacions juntament amb el Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, ha informat que adequarà un espai municipal per exposar permanentment les restes trobades.