La Direcció d'Antiguitats d'Israel ha descobert un edifici ritual de 2.750 anys d'antiguitat al jaciment arqueològic de Tel Motza, durant les obres d'una nova secció de l'autopista 1 que connectarà Tel Aviv amb Jerusalem. La nova troballa, que data del període més primerenc del regne de Judà, és de gran importància perquè gairebé no es coneixen restes d'aquest tipus d'edificacions i d'aquesta època.
L'antiga ciutat de Motza és un dels jaciments amb més importància arqueològica dels voltants de Jerusalem. Des de principis de la dècada de 1990, quan van començar les obres de la nova autopista 1, s'hi han fet diverses excavacions, que han descobert múltiples troballes de diferents èpoques. Part de la importància d'aquest poblat bíblic, que s'esmenta en el llibre de Josuè, rau en la proximitat a la ciutat capital de Jerusalem, el centre sagrat del regne de Judà.
El temple està rodejat d'un gran mur i inclou una entrada ampla orientada cap a l'est, d'acord amb el costum que s'emprava en la construcció de temples al Pròxim Orient. Aquesta orientació buscava que els primers rajos de sol del dia il·luminessin algun objecte situat dins del temple, simbolitzant així la presència divina a l'interior de l'edifici. Al pati del temple, a prop d'una estructura quadrada que probablement va ser un altar, s'han trobat una sèrie d'objectes que s'utilitzaven en els rituals sagrats. El conjunt està format per atuells de ceràmica, fragments de calzes, pedestals decorats i petites figures humanes i animals de ceràmica.
Les troballes han proporcionat als arqueòlegs noves dades sobre les pràctiques rituals en el regne de Judà, i han evidenciat l'existència de recintes rituals abans de les reformes religioses que es van dur a terme al final del període monàrquic. El rei Ezequies, que va regnar entre els anys 729 i 686 aC, va abolir el culte als temples locals i va imposar la realització de tots els cultes a déu en el temple de Jerusalem.
L'antiga ciutat de Motza és un dels jaciments amb més importància arqueològica dels voltants de Jerusalem. Des de principis de la dècada de 1990, quan van començar les obres de la nova autopista 1, s'hi han fet diverses excavacions, que han descobert múltiples troballes de diferents èpoques. Part de la importància d'aquest poblat bíblic, que s'esmenta en el llibre de Josuè, rau en la proximitat a la ciutat capital de Jerusalem, el centre sagrat del regne de Judà.
El temple està rodejat d'un gran mur i inclou una entrada ampla orientada cap a l'est, d'acord amb el costum que s'emprava en la construcció de temples al Pròxim Orient. Aquesta orientació buscava que els primers rajos de sol del dia il·luminessin algun objecte situat dins del temple, simbolitzant així la presència divina a l'interior de l'edifici. Al pati del temple, a prop d'una estructura quadrada que probablement va ser un altar, s'han trobat una sèrie d'objectes que s'utilitzaven en els rituals sagrats. El conjunt està format per atuells de ceràmica, fragments de calzes, pedestals decorats i petites figures humanes i animals de ceràmica.
Les troballes han proporcionat als arqueòlegs noves dades sobre les pràctiques rituals en el regne de Judà, i han evidenciat l'existència de recintes rituals abans de les reformes religioses que es van dur a terme al final del període monàrquic. El rei Ezequies, que va regnar entre els anys 729 i 686 aC, va abolir el culte als temples locals i va imposar la realització de tots els cultes a déu en el temple de Jerusalem.