Un equip d'arqueòlegs de la Universitat de Nebraska ha desenterrat el mosaic d'època romana més gran que s'ha trobat mai al sud d'Anatòlia. La troballa s'ha fet en un camp de conreu proper a les restes d'una ciutat fundada durant l'imperi Romà. El mosaic data del segle III, fa set metres de llarg i ocupa una superfície de 150 metres quadrats. El conjunt de petites rajoles hauria estat a l'aire lliure, acompanyant una gran piscina dins un complex termal. El mosaic conté peces quadrades de ceràmica de grans dimensions que formen dissenys geomètrics i bucles entrellaçats sobre un fons blanc.
L'origen de la troballa va ser casual i es remunta a deu anys enrere, quan un professor de clàssiques de la Universitat de Pàdua va ensopegar amb un trosset de ceràmica quan s'encaminava a visitar un jaciment arqueològic proper. Va observar amb cura la terra del seu voltant i de seguida va descobrir altres peces aïllades, que sens dubte pertanyien a un mosaic. Sembla que el pagès propietari del camp havia llaurat la terra que cobria la gran decoració d'època romana i va aixecar trossos de ceràmica sense adonar-se'n.
El museu local d'Alanya va excavar una petita part de l'enrajolat, però aviat va abandonar l'excavació per falta de pressupost. L'any passat, amb un nou permís d'excavació i un conveni de cooperació amb la Universitat de Nebraska, es van reprendre les excavacions, que han revelat la mida real del mosaic. Actualment només hi ha destapat el 40% del total; la resta s'acabarà de descobrir a partir del juny de l'any vinent, quan l'equip reprengui la feina.
El director de l'excavació creu que la casa de banys a la qual pertany aquest trencadís tenia grans piscines de marbre i un pati decorat amb pòrtics. El mateix equip d'investigadors també està excavant un temple romà del segle III i les restes d'un carrer comercial en un jaciment proper. Tot plegat permet afirmar que la influència de l'imperi Romà va ser més important del que es pensava al sud de Turquia.
L'origen de la troballa va ser casual i es remunta a deu anys enrere, quan un professor de clàssiques de la Universitat de Pàdua va ensopegar amb un trosset de ceràmica quan s'encaminava a visitar un jaciment arqueològic proper. Va observar amb cura la terra del seu voltant i de seguida va descobrir altres peces aïllades, que sens dubte pertanyien a un mosaic. Sembla que el pagès propietari del camp havia llaurat la terra que cobria la gran decoració d'època romana i va aixecar trossos de ceràmica sense adonar-se'n.
El museu local d'Alanya va excavar una petita part de l'enrajolat, però aviat va abandonar l'excavació per falta de pressupost. L'any passat, amb un nou permís d'excavació i un conveni de cooperació amb la Universitat de Nebraska, es van reprendre les excavacions, que han revelat la mida real del mosaic. Actualment només hi ha destapat el 40% del total; la resta s'acabarà de descobrir a partir del juny de l'any vinent, quan l'equip reprengui la feina.
El director de l'excavació creu que la casa de banys a la qual pertany aquest trencadís tenia grans piscines de marbre i un pati decorat amb pòrtics. El mateix equip d'investigadors també està excavant un temple romà del segle III i les restes d'un carrer comercial en un jaciment proper. Tot plegat permet afirmar que la influència de l'imperi Romà va ser més important del que es pensava al sud de Turquia.