Un equip d'arqueòlegs de la Universitat Hebrea de Jerusalem ha trobat, sota la muralla de l'Esplanada de les Mesquites o Mont del Temple, un tresor de 1.400 anys d'antiguitat. El volum i el valor de les peces que l'integren –36 monedes d'or, un medalló decoratiu i diverses joies– ha convertit la troballa en la tercera col·lecció de monedes d'or trobades a Jerusalem.
El tresor, que ha estat batejat amb el nom de l'indret on ha aparegut, Ophel, està format per 36 monedes d'or, un conjunt de cadenes, braçalets i unes arracades d'or i plata, i un medalló daurat de deu centímetres que porta gravats un canelobre jueu de set braços, un rotlle de la Torà i un xofar –l'instrument cerimonial jueu fabricat amb una banya d'animal. Probablement era un element decoratiu per a la Torà, concretament el més antic d'aquesta tipologia trobat fins ara.
El conjunt pertany a l'època de la conquesta persa de Jerusalem, al segle VII, i reflecteix la presència de la comunitat jueva a la ciutat durant aquest breu període. Després de la conquesta, molts jueus van tornar a Jerusalem amb l'esperança que gaudirien de llibertat política i religiosa, però els perses es van aliar amb els cristians i van permetre que aquests els expulsessin de la ciutat. Els investigadors creuen que en aquest context algun ciutadà jueu va enterrar els objectes prop d'on es trobava el temple de Salomó, potser per amagar-los o bé com una ofrena.
El tresor, que ha estat batejat amb el nom de l'indret on ha aparegut, Ophel, està format per 36 monedes d'or, un conjunt de cadenes, braçalets i unes arracades d'or i plata, i un medalló daurat de deu centímetres que porta gravats un canelobre jueu de set braços, un rotlle de la Torà i un xofar –l'instrument cerimonial jueu fabricat amb una banya d'animal. Probablement era un element decoratiu per a la Torà, concretament el més antic d'aquesta tipologia trobat fins ara.
El conjunt pertany a l'època de la conquesta persa de Jerusalem, al segle VII, i reflecteix la presència de la comunitat jueva a la ciutat durant aquest breu període. Després de la conquesta, molts jueus van tornar a Jerusalem amb l'esperança que gaudirien de llibertat política i religiosa, però els perses es van aliar amb els cristians i van permetre que aquests els expulsessin de la ciutat. Els investigadors creuen que en aquest context algun ciutadà jueu va enterrar els objectes prop d'on es trobava el temple de Salomó, potser per amagar-los o bé com una ofrena.